Diversitat funcional o discapacitat?

discapacitat

Les paraules canvien a mesura que canvia la realitat. De vegades varia el significat d’una paraula, de vegades canvia la paraula per designar el mateix concepte. Canviar una paraula no fa canviar la realitat, sinó que els canvis en les paraules responen a un canvi de mentalitat, de perspectiva, de manera de percebre la realitat, o de ganes d’expressar-la de manera diferent o de contribuir a una evolució general de mentalitat que faci transformar la realitat.

Les paraules que es refereixen a les persones, als col·lectius que històricament han patit discriminació són un dels camps en què hi ha sovint canvis de denominacions. Un dels col·lectius històricament discriminats és el de les persones amb discapacitat, però no volem fer terminologia diacrònica, sinó només un estat de la qüestió.

D’un temps ençà se sent parlar de diversitat funcional, forma que algunes persones han proposat que substitueixi el terme discapacitat, però que no té, tanmateix, l’acord de tot el sector. Si analitzem aquesta denominació des del punt de vista lingüístic, diversitat funcional es podria definir, basant-nos en el diccionari normatiu, com la qualitat de funcionar de manera diversa. Això es pot considerar aplicable a tot el gènere humà: les persones som diverses en tot, en el nostre aspecte físic, en la manera de moure’ns, la manera de pensar, la manera d’expressar-nos. Les persones amb diversitat funcional, doncs, som totes les persones, perquè la diversitat funcional és una característica inherent a l’ésser humà. Aleshores, sembla que no serveix per a referir-se a un col·lectiu concret.

D’una altra banda, el concepte actual de discapacitat[1] és un concepte evolucionat i fa èmfasi en l’entorn de la persona. La discapacitat es considera el resultat de la interacció entre una pèrdua o un dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o una funció corporal d’una persona i les barreres de l’entorn, que suposa una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions amb tots els ciutadans. És a dir, que si l’entorn fos diferent, la pèrdua o el dèficit de funcionament d’una estructura corporal o una funció corporal no seria una discapacitat, perquè no hi hauria limitació en l’activitat ni restricció en la participació, no hi hauria una barrera que limités o impedís la participació plena i efectiva en la societat.

Si es tracta de fer desaparèixer la discapacitat, cal modificar l’entorn. Canviar l’entorn perquè no causi tanta discapacitat, perquè tothom pugui gaudir dels mateixos drets i les mateixes oportunitats. I també cal donar valor a la diversitat, donar-li el valor positiu que té, tota mena de diversitat.

 


[1] El concepte, consensuat internacionalment, prové de la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (2001) i de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (2006).

És adequada la denominació nadó medicament?

Germans

La denominació nadó medicament (o qualsevol denominació similar amb el substantiu medicament en aposició: bebè medicament, nen medicament, etc.) està connotada negativament i per això no es considera adequada per a designar l’infant que ha estat concebut a partir d’un embrió obtingut per fecundació in vitro i seleccionat entre diversos embrions amb l’objectiu que sigui histocompatible amb un germà que presenta una malaltia greu i pugui fer-li de donant de cèl·lules o teixits.

Els especialistes consideren preferible fer referència a aquest concepte d’una manera més neutra, i per això recentment el Consell Supervisor, amb l’assessorament d’experts de l’àmbit de la genètica i la bioètica, ha fixat com a forma prioritària l’alternativa descriptiva germà seleccionat genèticament, ja documentada en alguns contextos. Complementàriament, també s’ha aprovat el sinònim germà donant com a forma secundària, perquè, si bé no és una forma del tot precisa, sembla que aquesta denominació sintètica pot ser útil en certs contextos, especialment divulgatius, al costat de la denominació principal.

Per les implicacions ètiques que comporta, la selecció d’embrions obtinguts per fecundació in vitro sobretot és coneguda quan l’objectiu que es persegueix és la curació d’un germà que necessita una donació (i d’aquí neix la necessitat de disposar d’una alternativa per a la denominació nadó medicament), però el cert és que a l’Estat espanyol la selecció d’embrions també està permesa amb l’objectiu que l’embrió que es transfereixi a l’úter no estigui afectat per malalties hereditàries greus sense tractament curatiu (postnatal). En aquest cas, doncs, si es vol fer referència als infants fruit d’un procés de selecció embrionària, sigui quin sigui l’objectiu d’aquesta selecció, es pot utilitzar la denominació aprovada amb una petita variació: nadó seleccionat genèticament.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme, amb els criteris aplicats pel Consell Supervisor en l’aprovació del cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

El poder dels estats: com es diu hard power i soft power en català?

poderDurSuau

En relacions internacionals i ciències polítiques és habitual usar els termes hard power soft power, termes oposats que descriuen diferents tipus de poder que pot exercir un actor internacional, és a dir, un estat, una organització internacional o un actor no governamental.

Aquests dos conceptes els va formular el politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX, i el Consell Supervisor ha fixat recentment les formes poder dur poder suau, respectivament, per a fer-hi referència.

El poder dur designa el poder coactiu d’un actor internacional, el qual es mesura en funció dels seus atributs i la voluntat d’emprar-los. El poder dur recorre sovint a l’amenaça o l’ús de la força, les sancions econòmiques i, menys habitualment, a l’ús d’incentius.

Per altra banda, el poder suau fa referència a la capacitat de convicció i d’influència que té un actor internacional per a aconseguir que un altre actor tingui els mateixos objectius que ell. Aquesta capacitat de persuasió s’aconsegueix, essencialment, amb recursos intangibles com la cultura, els valors o la ideologia, i, secundàriament, amb l’ús de recursos econòmics.

El Consell Supervisor del TERMCAT ha considerat la necessitat de fixar una denominació en català per a fer referència a aquests dos conceptes, ja que es feien servir diverses alternatives al costat del manlleu anglès. Finalment, ha aprovat les denominacions poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, perquè són formes lingüísticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur (“Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura”) i suau (“Que hi exerceix una acció d’una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau”); són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l’anglès, ja es documenten en nombrosos textos d’especialitat, i tenen el vistiplau de la majoria d’experts consultats.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.

Alerta de phishing! Com en diem en català?

pescaDeCredencials

Pesca de credencials és l’alternativa a l’anglès phishing. Es tracta de la pràctica consistent a enviar correus electrònics, generalment de manera indiscriminada, suplantant la identitat d’una entitat financera o d’una altra organització amb l’objectiu d’obtenir informació personal dels destinataris que pugui ser utilitzada posteriorment amb finalitats fraudulentes.

Els correus electrònics insten els destinataris a clicar sobre enllaços que, aparentment, menen a la pàgina web de l’entitat que se suplanta, però que en realitat porten a pàgines fraudulentes des d’on es poden robar noms d’usuari i contrasenyes, números de targetes de crèdit, etc.

La denominació catalana pesca de credencials està formada amb la base pesca, que és el calc de la forma anglesa phishing (deformació argòtica de fishing ‘acció de pescar’). I, per precisar el significat de la metàfora, incorpora l’esment a les dades credencials, que són cadascuna de les dades de control que permeten identificar i autenticar un usuari i donar-li accés al sistema d’acord amb els permisos que té assignats, habitualment, la combinació de nom d’usuari i contrasenya. En alguns casos la forma pesca de credencials es pot reduir a pesca perquè el context ja ho fa evident.

En anglès, també s’ha creat el terme relacionat smishing, per referir-se a la pesca de credencials que es porta a terme mitjançant l’enviament de missatges SMS. En català, l’anomenem pesca per SMS.

Si teniu interès amb la terminologia vinculada a la seguretat informàtica, podeu consultar la Terminologia de la ciberseguretat, que recull 260 termes amb definicions i equivalents en castellà, anglès i francès.

És el mateix recerca que investigació?

recerca2

Els termes recerca i investigació són adequats en català per a designar el conjunt d’activitats intel·lectuals i materials adreçades a aclarir, trobar, descobrir, comprendre o transformar determinades qüestions d’un àmbit concret del coneixement. Són formes que han estat aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta, efectivament, de formes sinònimes, ja que no hi ha diferències essencials de significat entre totes dues. No obstant això, recerca es considera la forma preferent, d’una banda, perquè és la forma més consolidada en les publicacions tècniques i en les institucions oficials catalanes, i de l’altra, per la seva projecció internacional, ja que és una forma paral·lela al terme francès (recherche) i anglès (research). Per aquest motiu, en les fitxes terminològiques que trobareu al Cercaterm i a la Neoloteca corresponents a aquest terme, investigació es recull com a sinònim complementari de recerca, que és la denominació principal.

Finalment, destaquem que recerca és també la forma triada en la formació dels termes recerca, desenvolupament i innovacióamb la sigla R+D+Irecerca i desenvolupamentamb la sigla R+Dtermes relacionats però amb significats sensiblement diferents (si voleu aprofundir en aquesta qüestió us recomanem que llegiu les fitxes terminològiques de cadascun d’aquests termes o bé la fitxa general del criteri consultable al Cercaterm).

Foam, escuma EVA o goma EVA?

escuma_Eva

En català es fan servir les denominacions escuma EVA i goma EVA per a designar un material flexible, lleuger i fàcil de manipular, que té moltes aplicacions en treballs manuals, i que sovint també és conegut per la denominació anglesa foam (o EVA foam) o per la marca comercial Foamy.

Químicament és un copolímer format per unitats repetitives d’etilè i acetat de vinil amb propietats termoplàstiques, això és, amb capacitat per a estovar-se i adquirir plasticitat per escalfament i d’endurir-se en refredar-se de nou. Aquesta estructura química li confereix una textura porosa, flexible i, en certa manera, escumosa. No en va, el nom comercial d’aquest material, Foamy, significa en anglès, precisament, ‘escumós’.

Atenent a la seva composició, doncs, les formes de base escuma i goma escuma es consideren terminològicament adequades per tal com fan referència, de manera genèrica, a diversos materials d’estructura en cel·les i densitat baixa que es caracteritzen per la seva lleugeresa i porositat, com és el cas del copolímer esmentat. Convé fer notar que, en aquest cas, l’ús ha prioritzat la forma goma com a simplificació de goma escuma, per raons d’economia de llenguatge.

La sigla EVA correspon a a ethylene/vinyl acetate (etilè/acetat de vinil), i, de fet, és una simplificació de EVAC, que és la sigla recomanada per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a fer referència a aquest copolímer en contextos en què calgui utilitzar la nomenclatura química sistemàtica. En contextos divulgatius, però, s’ha generalitzat l’ús de la sigla simplificada EVA.

Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües. Si teniu més curiositat terminològica, us convidem a llegir la Finestra neològica Foams, escumes i làmines, en què s’expliquen breument els criteris de normalització dels termes relacionats laminatge amb escuma i laminat d’escuma, que són les alternatives catalanes aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT per al pseudoanglicisme no admès *foamitzat.

Què són les fintech? Com s’han d’anomenar en català?

 

El sector financer, com tots els altres sectors econòmics de la societat, s’ha vist obligat a introduir l’ús de les noves tecnologies per conquerir un públic jove que és nadiu digital, que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat i que adopta amb rapidesa els nous serveis.

Amb el terme anglès fintech, format per la truncació de les paraules angleses finance i technology, es coneix el que en català es diu tecnologies financeres.

Les tecnologies financeres són el conjunt de les tecnologies digitals que s’utilitzen per a millorar els serveis financers i bancaris. S’han constituït com un nou sector econòmic clarament emergent dintre del món financer i han fet aparèixer les anomenades empreses de tecnologies financeres, el model de negoci de les quals es basa a oferir productes i serveis financers innovadors i alternatius als que ofereixen les entitats financeres tradicionals.

Aquestes empreses  treballen per a sectors econòmics diversos, com ara la banca, el transport, l’hoteleria o la restauració. Els serveis que ofereixen inclouen, per exemple, serveis d’ajuda digital a empreses emergents (start-ups), serveis bancaris com la banca electrònica o la moneda virtual, nous tipus de pagament com el de la targeta sense contacte gràcies a la tecnologia de comunicació de camp proper, o de finançament com el finançament col·lectiu.

Podeu consultar tota aquesta terminologia al Cercaterm i el vídeo sobre el terme.

Hem d’escriure wifiWi-Fi?

 

 

Podem escriure totes dues formes segons a què ens vulguem referir.

En l’àmbit especialitzat de les telecomunicacions cal mantenir la grafia Wi-Fi, amb guionet i majúscules, quan es refereix a la tecnologia usada en les xarxes sense fil basada en l’estàndard IEEE 802.11. Així ho recomanen els especialistes de l’àmbit de les telecomunicacions, perquè és la forma utilitzada internacionalment. Convé tenir present que Wi-Fi prové de la marca comercial de la Wi-Fi Alliance, organització sense ànim de lucre que promou la tecnologia Wi-Fi, i que la forma és una abreviatura que correspon a la denominació anglesa wireless fidelity (‘fidelitat sense fil’).

Podem escriure wifi, en canvi, amb minúscula i sense guionet, quan ens referim al sistema de connexió sense fil que permet connectar diversos dispositius electrònics entre si o bé connectar-se a internet. El motiu és que en aquest cas es considera un mot de la llengua general, una lexicalització de Wi-Fi que es documenta també en altres llengües com el francès i el castellà, que la recullen ja en les seves fonts lexicogràfiques de referència.

En català, el gènere de wifi pot ser tant masculí com femení, el wifi o la wifi, tal com passa en espanyol i italià.

Podeu consultar al Cercaterm les fitxes terminològiques, amb definicions i equivalents.

Com es defineix la pobresa energètica? I la pobresa residencial?

pobresa_energetica

La pobresa energètica és la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar els subministraments bàsics d’electricitat, aigua o gas del seu habitatge, o que destina una part elevada dels seus ingressos a pagar aquests subministraments.

Aquesta dificultat es tradueix sovint en la impossibilitat de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada (igual o superior als 18 ºC a l’hivern), i és per aquest motiu que, malauradament, el terme pobresa energètica es fa més visible en ple mes de gener, un mes costerut i considerat el més fred de l’any.

Els factors principals que incideixen en la pobresa energètica són el nivell de renda de les famílies, l’eficiència energètica de l’habitatge i els preus de l’energia.

Relacionat amb la pobresa energètica, el terme pobresa residencial designa la situació d’una persona o d’una família que té dificultats per a pagar l’habitatge o que destina una part elevada dels seus ingressos al seu pagament. Concretament, es considera elevada si la llar destina més del 40 % dels ingressos al pagament del cost de l’habitatge i dels subministraments bàsics.

En tot cas, malgrat que aquestes especificacions permeten fer visibles les diferents situacions, cal tenir present que tant la pobresa energètica com la pobresa residencial són situacions de pobresa que afecten moltes llars, de manera que el més important és identificar i resoldre les causes que motiven la pobresa.

Podeu consultar altres termes de l’àmbit, com ara llindar de pobresa bossa de pobresaal Diccionari de serveis socials.