La volta al món en 80 termes II: Àfrica

Aquesta setmana la #termruta arriba fins a l’Àfrica, un continent farcit de música, colors, sabors, natura i amb una riquesa lingüística immensa. Comencem!

Què podem menjar?

El nord d’Àfrica és l’indret ideal per tastar el tagín, un estofat de carn o peix amb verdures servit en un plat amb el mateix nom, o per assaborir la barreja de sabors del ras-alhanut. Una mica més al sud, a Nigèria, la cuina picant prendrà protagonisme. Us recomanem el pedrer amb pebrot, un plat elaborat amb pedrer, sal, pebrot verd, pebrot vermell, ceba, curri, farigola, oli i brou.

On podem dormir (i on és millor no fer-ho)?

Aquells que viatgeu al Sàhara, aprofiteu per dormir en una haima i gaudiu de la fresca i de les estrelles d’una nit al desert. Si us acosteu a Egipte i topeu amb una construcció de planta rectangular, compte, pot ser que sigui una mastaba: no sembla el millor lloc per a pernoctar-hi.

Com ens entendrem?

De les més de 2.000 llengües del continent africà, us en presentem quatre: el suahili, que és emprat per més de 70 milions de persones a tot l’Àfrica oriental; el ful, parlat a gran part de l’Àfrica occidental; l’amazic, que pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, i el malgaix, a Madagascar, que no forma part de cap família lingüística africana, sinó de l’austronèsica, concretament de la branca malaiopolinèsia, com ara el malai, el javanès, el tagàlog, el hawaià o el samoà.

Què no ens hem de perdre?

Els amants del submarinisme ben segur somieu conèixer Aldabra, el segon atol de corall més gran del món. En aquest paradís tropical, que forma part de l’Estat de les Seychelles, també quedareu sorpresos amb la mida de la gegantina tortuga d’Aldabra. A l’Àfrica tropical, serà un arbre el que us deixarà bocabadats: es tracta de l’arbre de les salsitxes, una biogniàcia amb fruits en forma de botifarra. També en aquesta regió del continent haureu d’anar amb compte de no agafar la malaltia de la son, provocada per la picada de la mosca tse-tse, un insecte de nom pleonàstic, ja que tse-tse en setswana significa ‘mosca’. I un altre animal amb el qual és millor no topar és l’escurçó nocturn verd, que viu a les zones boscoses i humides de l’Àfrica occidental i és molt verinós. Si aquests darrers termes us han posat una mica nerviosos, aneu cap a Sud-àfrica i relaxeu-vos amb una infusió feta amb les fulles d’un arbust de fulles linears i acuminades i flors grogues: el roibos.

I què aprendrem?

Acabarem el nostre itinerari terminològic amb una secció dedicada a la cultura. Si viatgeu al Congo, tindreu l’oportunitat de conèixer el bressol del kimbanguisme, el moviment més important dins del fenomen de les esglésies independents africanes. A Benín, en canvi, us podreu apropar als rituals carismàtics del cristianisme celeste.

La música i la dansa són una forma d’expressió congènita de bona part dels habitants del continent, i són molts els instruments de percussió que ajuden a ambientar les seves celebracions i rituals. En són dos exemples el tambor parlant, a l’oest, i les càrcabes, al nord.

Pel que fa a la indumentària, a Egipte, homes i dones vesteixen amb una túnica de mànigues llargues i rectes i coll rodó anomenada gal·labiyya. Sens dubte, però, els vestits i els barrets de colors llampants i formes geomètriques són els millors representants de l’alegre abillament africà. El bàtik és una tècnica de tintat que consisteix a aplicar capes de cera d’abella fosa sobre les zones que no es volen tenyir i que es repeteix per tal de combinar diferents formes i colors. També es coneix com a bàtik la tela de cotó lleuger sobre la qual s’hi han estampat diversos dibuixos.

I aquí s’acaba la segona etapa de la nostra Volta al món en 80 termes. Consulteu-ne el mapa interactiu per aprofundir en els diferents termes, i si voleu ajudar-nos a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió amb fotografies vostres, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari. Ah, per si de cas us vau perdre la primera ruta per Àsia, aquí la trobareu. Fins la setmana vinent!

La volta al món en 80 termes I: Àsia

Les tan merescudes vacances s’acosten cada dia més. Aquest any us volem proposar una ruta terminològica per tots els racons del planeta. Cada setmana viatjarem per alguns termes —més o menys familiars, més o menys desconeguts, més o menys curiosos— dels cinc continents. La primera parada de la #termruta la fem a l’Àsia; en concret, al Japó.

Molts de vosaltres deveu haver tastat en més d’una ocasió un bolet molt apreciat en la cuina d’aquest país: el xiitake. Consulteu aquest i altres termes de l’art culinari nipó al diccionari de Gastronomia japonesa. Continuem el nostre periple fins al sud-est asiàtic, però si hi arribem en plena època de monsons potser ens haurem d’aixoplugar sota un il·lipé de Borneo.

L’itinerari terminològic ens porta ara fins a la Xina. D’allà us en podreu endur dos bonics records per als vostres amics: l’erhu, un instrument de corda que de tant en tant sentim al metro de Barcelona, i el mahjong, un dels jocs de taula més populars del país.

Si el que voleu és arribar al sostre del món, deixeu-vos guiar per la saviesa d’un bon xerpa. Els que aprofiteu l’estiu per visitar Mongòlia, no us perdeu els petròglifs del massís de l’Altai, Patrimoni de la Humanitat des del 2011. Al Kazakhstan haureu d’aprendre algunes paraules de kazakh o de les altres 13 llengües que s’hi parlen. I si marxeu encara més al nord, a banda d’agafar l’abric, perdeu-vos per la tundra.

La #termruta continua per l’Índia vestits amb una kurta o amb un sari per no desentonar. Allà refareu els vostres txakres si la fatiga del viatge us els ha malmès. Compte, tant en aquest país com al Pakistan, la passió pel criquet s’encomana. Renovats de cos i ànima, és l’hora d’intentar-ho. Ho fareu molt bé i no sereu agafats al vol. I si us arribeu a Sri Lanka, no deixeu de visitar un dàgoba (la mateixa construcció que a l’Índia sentireu anomenar stupa).

Després, agafem les maletes i cap al Caucas i l’Orient Mitjà. Afamats, ens aturarem a Armènia per tastar un bon lavash. I als països àrabs, un xauarma autòcton. Ah! I quan passeu per Israel, no oblideu de bescanviar els vostres euros per xéquels.

Fins aquí la primera etapa. La setmana vinent tornarem a fer la motxilla i marxarem a l’Àfrica. Mentrestant, podeu resseguir la ruta asiàtica pel mapa interactiu que us hem preparat. Si teniu fotos d’algun d’aquests termes i ens voleu ajudar a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió, envieu-nos-les per mitjà d’aquest formulari.

Recursos del TERMCAT per a l’àmbit de la justícia

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha posat en marxa la campanya “En català, també és de llei”, i des del TERMCAT ens hi afegim i destaquem els principals recursos de què disposem per als professionals de l’àmbit de la justícia.

El Diccionari de dret administratiu conté 1.130 termes amb la definició i notes explicatives en català, equivalents en castellà i àrea temàtica.

El Diccionari de dret civil conté 1.160 termes corresponents a les cinc grans àrees clàssiques del dret civil: dret civil general, dret civil d’obligacions i contractes, drets reals, dret de família i dret de successions. Cada article conté les denominacions en català, equivalents en castellà, definicions i, sovint, notes explicatives.

El Vocabulari de dret penal i penitenciari conté 2.705 termes corresponents a quatre grups temàtics: dret penal, dret processal penal, dret penitenciari i dret penal militar. Cada article mostra les denominacions en català, equivalents en castellà i l’àrea temàtica.

La Terminologia notarial aplega uns tres-cents termes, que són els d’ús més habitual a les notaries, i en presenta les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà. A més dels més característics del món de la notaria, també s’hi inclouen termes que provenen d’altres branques del dret estretament vinculades amb la feina diària del notari, com ara el dret civil, el dret hipotecari o el dret mercantil.

El Lèxic de les Comunitats europees recull més de tres-cents termes procedents del buidatge de l’apartat Comunitats Europees del tesaurus multilingüe Eurovoc, setanta-cinc dels quals són termes de dret comunitari. Per a cada terme es proporciona la denominació en català i els equivalents en castellà, francès i anglès.

La campanya “En català, també és de llei” té la col·laboració del Departament de Justícia, el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya, l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya, el Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, Mercantils i de Béns Mobles de Catalunya, i el Consell de Col·legis de Graduats Socials de Catalunya.

Mobilitat sostenible i terminologia

© Alex Belomlinsky
© Alex Belomlinsky

Tot el que té a veure amb la fiscalitat sol despertar més recel que entusiasme. I, tanmateix, la fiscalitat (la fiscalitat ecològica o ecofiscalitat) és bàsica per aconseguir una mobilitat sostenible. L’objectiu en aquest cas, més que la recaptació immoderada de fons, és la incentivació d’unes conductes respectuoses amb el medi ambient.

Podem incloure en la fiscalitat ecològica, doncs, les taxes que graven els mitjans de transport i els usos més contaminants: els peatges (autopistes de peatge, peatges d’accés a una zona urbana, peatges per estacionament a la via pública, etc.) i també els impostos sobre carburants.

Ara bé, perquè aquestes mesures es puguin considerar ecològiques, és imprescindible complementar-les amb una política que faciliti uns hàbits de desplaçament més ecològics. Per exemple, l’establiment d’una xarxa de transport públic eficient i a l’abast, l’adequació de carrils bici i zones de vianants i la preparació d’intercanvis modals adequats entre mitjans de transport, aparcaments de bicicletes inclosos.

I, posats a fer, és bo tenir en compte que els usuaris, per més compromesos que se sentin amb el medi ambient, solen preferir els incentius als impostos. En aquest cas, podríem parlar de descomptes en transport públic per a certs col·lectius, de complements d’estacionament concedits també als treballadors que no es desplacen amb cotxe o de complements concedits exclusivament als treballadors que utilitzin el transport públic —totes, mesures que ja es tenen en compte en alguns països.

Mentre uns quants dels nostres polítics treballen en aquesta línia —i en altres línies igualment vitals per al país—, al TERMCAT hi col·laborem establint la terminologia catalana del Lèxic panllatí de la mobilitat sostenible, coordinat en el marc de Realiter per l’Oficina de Traducció del Govern del Canadà. Es tracta d’un projecte que ha de veure la llum el 2015 —qui sap si abans o després de l’establiment d’una autèntica fiscalitat ecològica, unes alternatives de desplaçament adequades i uns estimulants incentius.

Com podem traduir engagement en l’àmbit del màrqueting digital?

CC-Flickr_Captcreate
CC-Flickr_Captcreate

Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.

S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.

De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.

En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.

Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.

Feu-nos arribar la vostra opinió!

Drone, drone o dron?

Wikimedia_PaulRidgeway

Si un dia sentiu un brunzit al cel i descobriu una aeronau de petites dimensions, no tripulada i dirigida remotament, que funciona de manera semiautònoma o autònoma, podreu ben dir que heu vist un dron. O un drone?

Com en tot manlleu, la incorporació de drone al català es podia fer buscant-hi una alternativa, adaptant-lo a l’ortografia i la pronúncia catalanes o adoptant-lo sense modificacions. Per la internacionalitat de la forma i pel grau de coneixement inicialment petit, el TERMCAT va optar provisionalment per l’adopció, igual que han fet el francès i l’italià, és a dir, drone.

Més endavant, però, i atesa la generalització de la forma, el Consell Supervisor del TERMCAT va reconsiderar la decisió i va optar per l’adaptació dron, com també s’ha fet en castellà.

Si voleu més informació sobre aquests aspectes, podeu consultar en el Cercaterm la fitxa de terme dron i la fitxa de criteri Dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?.

(Aquest comentari es va actualitzar arran de la reconsideració del Consell Supervisor del TERMCAT.)

Big Data Week: La terminologia de les dades massives

© iStock / Oleksiy Mark
© iStock / Oleksiy Mark

Del 5 a l’11 de maig té lloc la Big Data Week, un esdeveniment centrat en l’impacte social, polític, tecnològic i comercial de les dades massives que s’organitza a diverses ciutats del món i que, a Barcelona, aplegarà experts del sector públic i privat d’àmbits com les telecomunicacions, les finances, la salut, la ciència, l’entreteniment, els mitjans de comunicació, etc.

Les dades massives són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals; són dades experimentals, observacionals o generades de manera computacional.

En l’era digital la quantitat de dades que s’han de gestionar és cada vegada més gran, més heterogènia i més valuosa. Per tant, es plantegen els reptes de la sistematització, l’emmagatzematge, la reutilització i l’obertura a la societat. A més,  representen una oportunitat de negoci per a les empreses i una oportunitat de millora en la prestació de serveis per a l’Administració.

A través del grup Catalunya Dades, la Generalitat mostrarà a Barcelona el seu catàleg de dades (formats, fitxers, serveis web, plataforma, etc.) i les aplicacions derivades que se n’han desenvolupat. Durant aquests dies el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà la seu de l’esdeveniment a la ciutat.

Al Cercaterm trobareu termes de l’àmbit com ara dades massives, dades obertes, govern obert, governança, mineria de dades, clúster, informàtica en núvol, analítica web, monitoratge, visualització, privacitat, emprenedoria, etc.

Us recordem també que el TERMCAT ofereix la consulta de diccionaris com la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics, la Terminologia del comerç electrònic, la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils o la Terminologia bàsica de les xarxes socials.

Com es pot dir m-commerce en català?

La forma més adequada en català és comerç mòbil, i es refereix a un tipus de comerç electrònic que permet la compra i venda en línia de productes i serveis per mitjà d’un dispositiu mòbil.

El prefix anglès m- correspon a l’abreviació de l’adjectiu mobile. Tal com ha passat amb e- per a l’adjectiu electronic, es tracta d’un recurs de prefixació per a la formació de termes relacionats, en aquest cas, amb transaccions, gestions o intercanvis d’informació fets amb dispositius mòbils. És previsible que aquest recurs pugui esdevenir productiu a l’hora de denominar nous conceptes paral·lels als que ja s’han format amb electrònic: negocis mòbils (m-business), administració mòbil (m-administration), aprenentatge mòbil (m-learning) o govern mòbil (m-government).

La proposta de formació d’aquests termes posposant al substantiu l’adjectiu mòbil, que pren el nou significat de ‘fet a través d’un dispositiu mòbil’, es justifica perquè genera formes descriptives, entenedores i que s’ajusten a la sintaxi pròpia del català.

La propera edició del Mobile World Congress a Barcelona pot representar, a través de la secció mPowered Industries (indústries impulsades o potenciades per la tecnologia mòbil), una bona plataforma de llançament de molta d’aquesta nova tecnologia i de la terminologia que hi va associada.

Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014

Sabeu què són el bob o el cúrling? Són noms d’esports que aquests dies, amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014, sentirem més d’una vegada. És bon moment, doncs, per repassar la terminologia associada a l’esdeveniment, que en aquesta edició acollirà una de les representacions catalanes més nombroses des que es van començar a celebrar.

Al costat de les competicions més conegudes dels esports de neu en què participaran la majoria dels nostres esportistes (el descens i l’eslàlom en esquí alpí, l’esquí de fons en esquí nòrdic o el surf d’estil lliure en surf de neu –en anglès, snowboard–), també són olímpics el biatló, el salt de trampolí o la combinada nòrdica, que són altres disciplines d’esquí nòrdic. Pel que fa al gel, al costat de l’hoquei sobre gel i del patinatge sobre gel (amb disciplines com ara el patinatge artístic i el patinatge de velocitat), també es competirà en luge i tobogan (en anglès, skeleton).

Així doncs, termes com ara cantell, conducció del viratge, eslàlom superegant, cama lliure, bastó d’esquí de fons, cedir la traça, granota de saltvol seran d’ús habitual durant aquestes setmanes. Si sou aficionats a aquestes modalitats esportives, us recomanem que consulteu a la Terminologia dels esports d’hivern i al Cercaterm tant les característiques i els equivalents en castellà, francès i anglès, com la resta de terminologia associada a l’olimpisme d’hivern.

Bona sort als participants, molta neu i que guanyi el millor!

Sobre els dispositius “wearable”: #termedelasetmana

La tendència comercial d’incorporar prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials ha fet aparèixer el debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable habitualment utilitzat per a qualificar aquests nous dispositius.

Si tenim en compte la multitud de contextos lingüístics en què s’utilitza aquesta forma, ens adonem que tant en català com en altres llengües properes com el castellà o el francès convé tenir en compte les necessitats comunicatives de cada situació per traslladar amb la màxima precisió els significats originals.

Les formes portable o vestible/de vestir/per a vestir, que es poden considerar calcs de l’anglès, són totes adequades lingüísticament si hem de qualificar formes nominals genèriques com ara dispositiu, ordinador o tecnologia; d’aquesta manera, l’adjectiu fa evident que es tracta de tecnologia que s’integra en la indumentària: per exemple, dispositiu portable, tecnologia vestible… Aquestes solucions no són noves en el català ja que precisament l’any 2000 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma ordinador portable (en anglès wearable computer) per referir-se a l’ordinador que pot integrar-se a la indumentària d’una persona.

En canvi, quan en el context comunicatiu d’aquest fenomen s’ha d’adjectivar formes com ara indumentària o complements, o encara més específicament ulleres, rellotge, braçalet o roba, no sembla que funcionin els adjectius portable i vestible, ja que estem parlant d’estris que ja es consideren una part de la vestimenta, i en canvi l’ús es decanta per utilitzar formes com ara tecnològic, connectat o fins i tot digital o intel•ligent, que aporten el complement semàntic necessari per fer entendre que es tracta de peces que incorporen prestacions tecnològiques avançades.

Aquesta fluctuació en la utilització d’adjectius que aporten la vinculació amb la tecnologia és recurrent en aquest llenguatge d’especialitat, ja que des de l’inici de l’encuny de neologismes en l’àmbit d’Internet i les noves tecnologies han esdevingut concurrents en molts contextos les formes electrònic, digital, virtual… totes lingüísticament adequades i amb matisos semàntics difícils de traçar en molts sintagmes: botiga electrònica/botiga virtual, tràmit electrònic/tràmit virtual/tràmit digital.

Recomanem doncs de prendre, d’entre els recursos lingüístics propis del català, el que més es pot adaptar a la voluntat comunicativa que volem transmetre en un context determinat.