Mobilitat sostenible i terminologia

© Alex Belomlinsky
© Alex Belomlinsky

Tot el que té a veure amb la fiscalitat sol despertar més recel que entusiasme. I, tanmateix, la fiscalitat (la fiscalitat ecològica o ecofiscalitat) és bàsica per aconseguir una mobilitat sostenible. L’objectiu en aquest cas, més que la recaptació immoderada de fons, és la incentivació d’unes conductes respectuoses amb el medi ambient.

Podem incloure en la fiscalitat ecològica, doncs, les taxes que graven els mitjans de transport i els usos més contaminants: els peatges (autopistes de peatge, peatges d’accés a una zona urbana, peatges per estacionament a la via pública, etc.) i també els impostos sobre carburants.

Ara bé, perquè aquestes mesures es puguin considerar ecològiques, és imprescindible complementar-les amb una política que faciliti uns hàbits de desplaçament més ecològics. Per exemple, l’establiment d’una xarxa de transport públic eficient i a l’abast, l’adequació de carrils bici i zones de vianants i la preparació d’intercanvis modals adequats entre mitjans de transport, aparcaments de bicicletes inclosos.

I, posats a fer, és bo tenir en compte que els usuaris, per més compromesos que se sentin amb el medi ambient, solen preferir els incentius als impostos. En aquest cas, podríem parlar de descomptes en transport públic per a certs col·lectius, de complements d’estacionament concedits també als treballadors que no es desplacen amb cotxe o de complements concedits exclusivament als treballadors que utilitzin el transport públic —totes, mesures que ja es tenen en compte en alguns països.

Mentre uns quants dels nostres polítics treballen en aquesta línia —i en altres línies igualment vitals per al país—, al TERMCAT hi col·laborem establint la terminologia catalana del Lèxic panllatí de la mobilitat sostenible, coordinat en el marc de Realiter per l’Oficina de Traducció del Govern del Canadà. Es tracta d’un projecte que ha de veure la llum el 2015 —qui sap si abans o després de l’establiment d’una autèntica fiscalitat ecològica, unes alternatives de desplaçament adequades i uns estimulants incentius.

Com podem traduir engagement en l’àmbit del màrqueting digital?

CC-Flickr_Captcreate
CC-Flickr_Captcreate

Un dels termes emblemàtics del màrqueting digital, que el Consell Supervisor del TERMCAT estudia aquests dies per a establir-ne la denominació en català, és el que s’anomena en anglès engagement.

S’entén per engagement en aquest sector el ‘sentiment d’adhesió i pertinença d’un usuari o comunitat a una marca concreta, que és promogut per la mateixa marca mitjançant accions en les plataformes digitals amb l’objectiu d’identificar, mantenir i fidelitzar els usuaris’. Quan es diu, doncs, que una empresa intenta aconseguir un engagement amb els seus clients, el que es vol dir és que intenta construir amb ells una mena de relació “sentimental” ferma, de compromís, recíproca i duradora.

De fet, un dels primers sentits amb què s’associa l’anglès engagement en la llengua general és el de ‘prometatge’, l’estat de qui ha donat formalment paraula de casament. Segons el context, pot voler dir també ‘compromís’, ‘implicació’, ‘vinculació’, ‘participació’, etc.

En català existeix el substantiu anàleg engatjament, amb el mateix origen etimològic que l’anglès engagement (del francès engagement, derivat del verb engager, de gage ‘penyora’) i amb sentits molt propers. Segons el diccionari normatiu, engatjament és l’acció o l’efecte d’engatjar o d’engatjar-se, i engatjar és “1. Empenyorar. 2. Lligar amb una promesa, amb una convenció. 3. Comprometre’s”. Tot i que probablement és un substantiu poc usat actualment, semànticament és motivat i podria convertir-se en una bona alternativa catalana si els especialistes de l’àmbit estiguessin disposats a utilitzar-lo.

Coneixeu aquest concepte? L’utilitzeu? Si és així, què us sembla l’alternativa catalana engatjament? Si no us agrada o creieu que no té possibilitats, quina proposta ens faríeu? També estem valorant, a banda de engatjament, les formes compromís, adhesió o vinculació.

Feu-nos arribar la vostra opinió!

Drone, drone o dron?

Wikimedia_PaulRidgeway

Si un dia sentiu un brunzit al cel i descobriu una aeronau de petites dimensions, no tripulada i dirigida remotament, que funciona de manera semiautònoma o autònoma, podreu ben dir que heu vist un dron. O un drone?

Com en tot manlleu, la incorporació de drone al català es podia fer buscant-hi una alternativa, adaptant-lo a l’ortografia i la pronúncia catalanes o adoptant-lo sense modificacions. Per la internacionalitat de la forma i pel grau de coneixement inicialment petit, el TERMCAT va optar provisionalment per l’adopció, igual que han fet el francès i l’italià, és a dir, drone.

Més endavant, però, i atesa la generalització de la forma, el Consell Supervisor del TERMCAT va reconsiderar la decisió i va optar per l’adaptació dron, com també s’ha fet en castellà.

Si voleu més informació sobre aquests aspectes, podeu consultar en el Cercaterm la fitxa de terme dron i la fitxa de criteri Dron, drone, vehicle aeri no tripulat o UAV?.

(Aquest comentari es va actualitzar arran de la reconsideració del Consell Supervisor del TERMCAT.)

Big Data Week: La terminologia de les dades massives

© iStock / Oleksiy Mark
© iStock / Oleksiy Mark

Del 5 a l’11 de maig té lloc la Big Data Week, un esdeveniment centrat en l’impacte social, polític, tecnològic i comercial de les dades massives que s’organitza a diverses ciutats del món i que, a Barcelona, aplegarà experts del sector públic i privat d’àmbits com les telecomunicacions, les finances, la salut, la ciència, l’entreteniment, els mitjans de comunicació, etc.

Les dades massives són un conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals; són dades experimentals, observacionals o generades de manera computacional.

En l’era digital la quantitat de dades que s’han de gestionar és cada vegada més gran, més heterogènia i més valuosa. Per tant, es plantegen els reptes de la sistematització, l’emmagatzematge, la reutilització i l’obertura a la societat. A més,  representen una oportunitat de negoci per a les empreses i una oportunitat de millora en la prestació de serveis per a l’Administració.

A través del grup Catalunya Dades, la Generalitat mostrarà a Barcelona el seu catàleg de dades (formats, fitxers, serveis web, plataforma, etc.) i les aplicacions derivades que se n’han desenvolupat. Durant aquests dies el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona serà la seu de l’esdeveniment a la ciutat.

Al Cercaterm trobareu termes de l’àmbit com ara dades massives, dades obertes, govern obert, governança, mineria de dades, clúster, informàtica en núvol, analítica web, monitoratge, visualització, privacitat, emprenedoria, etc.

Us recordem també que el TERMCAT ofereix la consulta de diccionaris com la Terminologia i fraseologia dels productes informàtics, la Terminologia del comerç electrònic, la Terminologia bàsica dels dispositius mòbils o la Terminologia bàsica de les xarxes socials.

Com es pot dir m-commerce en català?

La forma més adequada en català és comerç mòbil, i es refereix a un tipus de comerç electrònic que permet la compra i venda en línia de productes i serveis per mitjà d’un dispositiu mòbil.

El prefix anglès m- correspon a l’abreviació de l’adjectiu mobile. Tal com ha passat amb e- per a l’adjectiu electronic, es tracta d’un recurs de prefixació per a la formació de termes relacionats, en aquest cas, amb transaccions, gestions o intercanvis d’informació fets amb dispositius mòbils. És previsible que aquest recurs pugui esdevenir productiu a l’hora de denominar nous conceptes paral·lels als que ja s’han format amb electrònic: negocis mòbils (m-business), administració mòbil (m-administration), aprenentatge mòbil (m-learning) o govern mòbil (m-government).

La proposta de formació d’aquests termes posposant al substantiu l’adjectiu mòbil, que pren el nou significat de ‘fet a través d’un dispositiu mòbil’, es justifica perquè genera formes descriptives, entenedores i que s’ajusten a la sintaxi pròpia del català.

La propera edició del Mobile World Congress a Barcelona pot representar, a través de la secció mPowered Industries (indústries impulsades o potenciades per la tecnologia mòbil), una bona plataforma de llançament de molta d’aquesta nova tecnologia i de la terminologia que hi va associada.

Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014

Sabeu què són el bob o el cúrling? Són noms d’esports que aquests dies, amb motiu dels Jocs Olímpics d’Hivern Sotxi 2014, sentirem més d’una vegada. És bon moment, doncs, per repassar la terminologia associada a l’esdeveniment, que en aquesta edició acollirà una de les representacions catalanes més nombroses des que es van començar a celebrar.

Al costat de les competicions més conegudes dels esports de neu en què participaran la majoria dels nostres esportistes (el descens i l’eslàlom en esquí alpí, l’esquí de fons en esquí nòrdic o el surf d’estil lliure en surf de neu –en anglès, snowboard–), també són olímpics el biatló, el salt de trampolí o la combinada nòrdica, que són altres disciplines d’esquí nòrdic. Pel que fa al gel, al costat de l’hoquei sobre gel i del patinatge sobre gel (amb disciplines com ara el patinatge artístic i el patinatge de velocitat), també es competirà en luge i tobogan (en anglès, skeleton).

Així doncs, termes com ara cantell, conducció del viratge, eslàlom superegant, cama lliure, bastó d’esquí de fons, cedir la traça, granota de saltvol seran d’ús habitual durant aquestes setmanes. Si sou aficionats a aquestes modalitats esportives, us recomanem que consulteu a la Terminologia dels esports d’hivern i al Cercaterm tant les característiques i els equivalents en castellà, francès i anglès, com la resta de terminologia associada a l’olimpisme d’hivern.

Bona sort als participants, molta neu i que guanyi el millor!

Sobre els dispositius “wearable”: #termedelasetmana

La tendència comercial d’incorporar prestacions tecnològiques avançades a estris d’ús personal com ara roba, ulleres, rellotges o altres accessoris amb sensors especials ha fet aparèixer el debat terminològic sobre com s’ha de traduir l’adjectiu anglès wearable habitualment utilitzat per a qualificar aquests nous dispositius.

Si tenim en compte la multitud de contextos lingüístics en què s’utilitza aquesta forma, ens adonem que tant en català com en altres llengües properes com el castellà o el francès convé tenir en compte les necessitats comunicatives de cada situació per traslladar amb la màxima precisió els significats originals.

Les formes portable o vestible/de vestir/per a vestir, que es poden considerar calcs de l’anglès, són totes adequades lingüísticament si hem de qualificar formes nominals genèriques com ara dispositiu, ordinador o tecnologia; d’aquesta manera, l’adjectiu fa evident que es tracta de tecnologia que s’integra en la indumentària: per exemple, dispositiu portable, tecnologia vestible… Aquestes solucions no són noves en el català ja que precisament l’any 2000 el Consell Supervisor del TERMCAT va normalitzar la forma ordinador portable (en anglès wearable computer) per referir-se a l’ordinador que pot integrar-se a la indumentària d’una persona.

En canvi, quan en el context comunicatiu d’aquest fenomen s’ha d’adjectivar formes com ara indumentària o complements, o encara més específicament ulleres, rellotge, braçalet o roba, no sembla que funcionin els adjectius portable i vestible, ja que estem parlant d’estris que ja es consideren una part de la vestimenta, i en canvi l’ús es decanta per utilitzar formes com ara tecnològic, connectat o fins i tot digital o intel•ligent, que aporten el complement semàntic necessari per fer entendre que es tracta de peces que incorporen prestacions tecnològiques avançades.

Aquesta fluctuació en la utilització d’adjectius que aporten la vinculació amb la tecnologia és recurrent en aquest llenguatge d’especialitat, ja que des de l’inici de l’encuny de neologismes en l’àmbit d’Internet i les noves tecnologies han esdevingut concurrents en molts contextos les formes electrònic, digital, virtual… totes lingüísticament adequades i amb matisos semàntics difícils de traçar en molts sintagmes: botiga electrònica/botiga virtual, tràmit electrònic/tràmit virtual/tràmit digital.

Recomanem doncs de prendre, d’entre els recursos lingüístics propis del català, el que més es pot adaptar a la voluntat comunicativa que volem transmetre en un context determinat.

Els termes del Dakar

Un bon nombre de representants catalans s’afegeixen al mig miler de pilots que aquests dies participen al Dakar 2014, cursa anual organitzada per l’Amaury Sport Organisation que en aquesta ocasió es disputa a l’Argentina, Bolívia i Xile.

D’acord amb la seva condició de raid, el Dakar és una cursa de llarga distància disputada per tot tipus de terreny sobre un itinerari dividit en etapes i establert només en els punts principals, que exigeix una bona condició física i capacitat d’orientació als pilots, i una gran resistència als vehicles de competició que utilitzen. La majoria de trams especials se situen lluny de l’asfalt i obliguen els pilots a travessar zones de dunes, fang, pedres, ergs i d’altres.

Hi participen tant pilots amateurs (que són la majoria), com pilots professionals, dividits en quatre categories: motocicletes, quads, automòbils i camions.

Destaquem, doncs, alguns dels termes que ens podem trobar en les cròniques d’aquests dies: ral·li, raid, llibre de ruta, bivac, quad, cilindrada, etapa, neutralització, verificació tècnica, reglatge, centímetre cúbic (cc), cotxe d’assistènciaI us recordem que podeu consultar-los als diccionaris en línia de motociclisme i automobilisme i al Cercaterm.

Podem utilitzar la forma app en català?

Tot i que la forma catalana completa és aplicació mòbil, l’escurçament app, creat en anglès a partir de application, és àmpliament utilitzat en català i per això l’hem incorporat recentment a la fitxa terminològica d’aquest terme, com a denominació sinònima per a fer referència al programa informàtic que desenvolupa una tasca específica en un dispositiu mòbil.

Al costat del manlleu app, també té un cert ús en català l’escurçament apli, creat en català a partir de aplicació, que s’ha considerat a petició d’alguns mitjans de comunicació que l’han difós en determinats contextos divulgatius.

Des de fa uns dies, la fitxa que fa referència a aquest concepte, que es pot consultar des del Cercaterm i també des de la Terminologia bàsica de les xarxes socials, s’ha actualitzat per incloure les denominacions catalanes comentades.

Gairebé 700 usuaris participen en la fixació de la terminologia dels gestos tàctils

L’enquesta que el TERMCAT ha publicat al web durant el darrer mes sobre la terminologia dels gestos tàctils ha suscitat molt d’interès entre els usuaris, com demostren les 686 respostes obtingudes. Us presentem el resultat de les votacions a les propostes que plantejàvem, en què destaca el suport a les alternatives tocar/fer un toc per a tap, fer un doble toc per a double tap, arrossegar per a drag, passar per a swipe, desplaçar verticalment per a scroll, reduir per a pinch, ampliar per a spread, mantenir pressionat per a press, girar per a rotate, i fregar per a pan.

A més, és important destacar que els usuaris han fet desenes de comentaris sobre l’ús de les propostes i també plantejant-ne de noves, com ara clicar per a tap, repicar per a double tap, pinçar per a pinch o escombrar per a pan. Moltes gràcies a tots!

Iniciem ara un procés de revisió de tota la informació obtinguda, amb la col·laboració d’experts de l’àmbit i amb l’objectiu d’elaborar fitxes terminològiques completes per a tots aquests conceptes, que puguin ser difoses tant al Cercaterm com també en un producte específic sobre la terminologia dels gestos tàctils. Us mantindrem al corrent d’aquest projecte.