Eclipsi: un terme ben interessant

LlunaSang

Un eclipsi és una ocultació d’un astre, ja sigui pel pas d’aquest astre per l’ombra projectada per un altre astre (com passa en els eclipsis de Lluna), ja sigui per la interposició d’un altre astre entre aquest i l’observador (com és el cas dels eclipsis de Sol).

Els eclipsis de Lluna, que són els eclipsis que s’observen més habitualment des de la Terra, poden ser: eclipsis totals, si el satèl·lit queda totalment submergit en l’ombra projectada per la Terra; eclipsis parcials, si només una part del disc lunar s’endinsa en l’ombra terrestre, o eclipsis penumbràtics, quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra i es produeix un obscuriment gairebé inapreciable del disc lunar. Quan la Lluna rep menys llum solar per la interposició de la Terra,  de vegades pren un to vermellós, i per això rep el nom de lluna de sang.

Els eclipsis de Sol poden ser, com els de Lluna, totals o parcials, en funció de si la Lluna amaga completament o només una part del disc solar, i també poden ser anulars, quan la Lluna passa centralment per davant del Sol i el disc solar aparent és més petit que el del Sol, de manera que sempre resta visible una part perifèrica del disc solar.

Des del punt de vista lingüístic, la forma eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest ve del mot grec ékleipsis, que volia dir ‘deserció, desaparició’, derivat de ekleípō ‘abandono’, i aquest, de leípō ‘deixo’. Una llarga història, doncs, per a un mot que es documenta ja en la Crònica de Jaume I.

Podeu consultar la fitxa completa del terme eclipsi, i molts altres termes astronòmics, a l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de física.

 

Les parts de la nota musical, en una nova infografia terminològica

NotaMusical

En ocasió de la celebració del Dia de la Música, el TERMCAT difon una nova infografia que fa difusió dels termes amb què es designen les diverses parts de la nota musical.

Es tracta d’una terminologia que fa referència a conceptes bàsics, d’ús general entre especialistes i aficionats a la música, però que sorprenentment és poc coneguda i de fixació vacil·lant.

La infografia presenta els termes clau (cap, barra, plica o pal i ganxo o cua), il·lustrats i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

La iniciativa de la preparació d’aquest material es va prendre arran de diverses consultes rebudes al Centre de Terminologia sobre aquest aspecte.

Protecció de dades: els termes clau

termcat_proteccioDades_vdFa dos anys que el Reglament general de protecció de dades (RGPD) de la Unió Europea va entrar en vigor, però a partir del 25 de maig d’aquest any és de compliment obligatori. Per tant, agafa el relleu de manera definitiva a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

Aquest reglament s’ocupa, essencialment, de regular i protegir les dades de caràcter personal, i proporciona una sèrie de drets a les persones físiques perquè puguin controlar les seves dades. Un dels reptes més significatius de què s’ocupa el Reglament és la manera com les persones atorguen, de manera explícita i efectiva, el consentiment sobre la recollida i el processament de la informació personal. Atès que es tracta d’un reglament de la Unió Europea, proporciona un marc regulador comú per a tots els països de la UE, i és d’aplicació per a qualsevol empresa internacional que, tot i que no estigui establerta a la Unió Europea, hi presti els seus serveis i gestioni dades de caràcter personal.

Una de les novetats del Reglament és l’establiment de dues noves categories de dades de caràcter personal: les dades biomètriques i les dades genètiques. Les dades biomètriques són aquelles relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona. Per altra banda, les dades genètiques són les dades, extretes d’una mostra biològica, sobre les seves característiques heretades o adquirides.

A més a més, per a garantir el control de les dades personals, el Reglament també amplia els drets de les persones. Fins ara, eren vigents els anomenats drets ARCO (dret d’accés, dret de rectificació, dret de cancel·lació —a partir d’ara, amb el nou reglament, anomenat dret de supressió i dret d’oposició), als quals s’afegeixen els drets nous que estableix el Reglament: el dret a l’oblit, el dret a la limitació del tractament i el dret a la portabilitat de les dades.

Aquests drets augmenten el control que les persones interessades tenen sobre el tractament i la difusió que es fa de les seves dades de caràcter personal. Concretament, el dret a l’oblit és una extensió del dret de supressió i permet a les persones interessades obtenir la supressió de les seves dades i impedir-ne la difusió a internet. El dret a la limitació del tractament preveu que qualsevol persona pugui restringir les operacions de tractament de les seves dades personals. Finalment, el dret a la portabilitat de dades és el dret que té tota persona a rebre les seves dades en un format estructurat, d’ús comú i de lectura mecànica.

Trobareu tots els termes clau referits als drets previstos en el nou Reglament general de protecció de dades en la infografia que us hem presentat, i si voleu ampliar la informació, podeu consultar els termes al Cercaterm.

El TERMCAT actualitza el Lèxic de fàrmacs en línia

 

Coincidint amb la celebració a Barcelona del congrés Infarma 2017, el TERMCAT i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona publiquen l’actualització anual del Lèxic de fàrmacs. Concretament, s’han incorporat a l’obra les noves denominacions comunes internacionals de fàrmacs aprovades al llarg del 2016, i és el fruit del treball conjunt d’ambdues institucions per a mantenir aquest repertori de terminologia permanentment actualitzat.

El Lèxic de fàrmacs conté més de tres mil termes, amb la denominació catalana i la categoria lèxica; els equivalents en castellà, francès i anglès; les accions terapèutiques o els mecanismes d’acció més habituals de cada fàrmac (antibiòtic, immunomodulador, antivíric, etc.), i el número CAS, una identificació numèrica, única per a cada compost químic, que atorga el Servei de Resums Químics (Chemical Abstracts Service, CAS), la divisió d’informació de la Societat Americana de Química.

Les denominacions s’hi poden consultar a partir del català, el castellà, el francès i l’anglès, i també a partir de les accions terapèutiques i del número CAS. Així mateix, es poden consultar separadament en l’apartat Noves incorporacions les noves denominacions comunes internacionals aprovades durant el 2016.

Aquest lèxic va ser editat en paper el 2008 pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, i cada any se’n publica en línia l’actualització. Enguany, es difon acompanyat d’un vídeo que divulga, de manera visual, el contingut i la utilitat del Lèxic de fàrmacs.

La terminologia de la grip aviària

anec_dominipublicAquests dies es parla del brot de grip aviària, una malaltia vírica contagiosa que afecta els ocells. Està causada per un virus del gènere Influenzavirus A, pertanyent a la família Orthomyxoviridae, gènere del qual formen part també els virus que causen la grip en els éssers humans i afeccions respiratòries en altres espècies de vertebrats, com ara porcs, cavalls o foques.

Actualment el gènere Influenzavirus A inclou una única espècie, el virus de la grip A (Influenza A virus), del qual s’han descrit múltiples subtipus, que es classifiquen mitjançant els antígens presents a la superfície de l’embolcall víric. Concretament, la identificació vírica es fa mitjançant un codi que expressa la combinació de dos antígens de superfície: l’hemoaglutinina (H, amb 18 subtipus coneguts) i la neuraminidasa (N, amb 11 subtipus coneguts).

El brot actual de grip aviària està causat pel subtipus H5N8, que ataca principalment els pollastres, els galls dindis, les oques i els ànecs. No es coneixen casos de contagi d’aquest subtipus de grip aviària en éssers humans enlloc del món.

Tots aquests termes relacionats amb l’actualitat sanitària i molts altres propis de la terminologia mèdica i veterinària els podeu consultar, com sempre, al Cercaterm.

Quin sentit donem al prefix quasi?

terminologia_juridicaQuasi és una adverbi que significa ‘no ben bé però faltant-hi poc’. És sinònim de gairebé. Però quasi és també un prefix que significa ‘en certa manera’, ‘com si fos’ i que forma part de molts termes de l’àmbit jurídic, i també d’altres àmbits. Com que és un prefix, s’uneix al nom o a l’adjectiu directament, sense guionet ni espai en blanc.

Per exemple, en dret civil tenim quasicontracte (“Acte jurídic, lícit i voluntari, que no és regulat per cap convenció expressa, però del qual resulten obligacions i efectes recíprocs entre les parts o envers una tercera persona comparables als d’un contracte”), quasipossessió (“Possessió de drets”) o quasiusdefruit (“Usdefruit de les coses consumibles, dels crèdits o dels drets”).

En castellà, el prefix equivalent és cuasi- i també s’escriu aglutinat als noms i adjectius.

En altres àmbits temàtics trobem molts exemples que inclouen el prefix quasi-: quasiespècie (mibrobiologia), quasicristall (física), quasigrup (antropologia), mètode quasiexperimental (recerca), col·lisió quasielàstica (física) o quasipolar (teledetecció).

[Apunt publicat originalment al portal Terminologia jurídica.]

Magnitud sísmica, intensitat sísmica i escales sísmiques

Terratremol

Dues de les primeres dades que se solen conèixer en produir-se un terratrèmol són la magnitud sísmica i la intensitat sísmica. Si bé aquests termes designen paràmetres diferents, ambdós es fan servir, entre d’altres, per a la caracterització de la grandària d’un terratrèmol, motiu pel qual a vegades se’n confon l’ús en contextos divulgatius.

La magnitud sísmica mesura l’energia alliberada en el focus d’un terratrèmol que es converteix en ones elàstiques, a partir del senyal enregistrat en un sismograma en un punt concret. És, doncs, un paràmetre objectiu, basat en la determinació instrumental.

En canvi, la intensitat sísmica es valora a partir de la descripció dels efectes d’un terratrèmol sobre les estructures, els edificis, el terreny i les persones. És, doncs, un paràmetre subjectiu de mesura qualitativa de la grandària d’un terratrèmol, i varia a cada punt del terreny en funció de la magnitud sísmica i la distància a l’epicentre, entre altres factors.

La determinació de la magnitud sísmica o la intensitat sísmica d’un terratrèmol es pot expressar en diverses escales estàndard.

Les escales de magnitud sísmica es divideixen en valors numèrics amb un decimal. A l’hora d’interpretar les dades expressades d’aquesta manera, convé tenir en compte que són escales logarítmiques de base 10, de manera que per a cada valor d’augment s’incrementa molt més l’alliberament d’energia. Per exemple, un terratrèmol de magnitud 8,1 produeix una sacsejada 10 vegades superior que un de magnitud 7,1, 100 vegades superior que un de magnitud 6,1, 1.000 vegades superior que un de 5,1, etc.

L’exemple més conegut d’escala de magnitud sísmica és l’escala de Richter, que pren com a base la magnitud de l’ona interna d’un terratrèmol, és a dir, l’ona sísmica que es propaga per l’interior de la Terra. Aquesta escala va ser proposada per C. F. Richter per a calcular la magnitud de terratrèmols locals a Califòrnia, i per aquest motiu de vegades s’utilitza la denominació escala de magnitud local per a fer referència a l’escala de Richter. Pel que fa a la pronunciació de l’antropònim Richter, se sol recomanar la pronúncia amb [k].

Les escales d’intensitat sísmica es basen en una divisió en graus, expressats en números romans, que permet objectivar els efectes macrosísmics d’un terratrèmol. Són escales discretes, és a dir, no admeten valors intermedis entre els valors establerts. Com que els danys d’un terratrèmol varien d’un punt del terreny a un altre, amb els diferents valors d’intensitat sísmica s’elaboren mapes d’isosistes que permeten distingir les zones amb la mateixa intensitat sísmica percebuda.

Són exemples d’escales d’intensitat sísmica l’escala de Mercalli modificada (o escala MM), que actualment consta de 12 graus, i l’escala macrosísmica europea (EMS-98), que és l’escala d’intensitat oficial a la Unió Europea.

Convé evitar l’ús del mot graus per a expressar la magnitud sísmica d’un terratrèmol i reservar aquest mot per a referir-se a valors d’intensitat sísmica (per exemple: un terratrèmol de magnitud 3,2, però un terratrèmol de grau IV ).

També cal especificar l’escala en què es donen les dades de magnitud i d’intensitat d’un terratrèmol, tenint en compte que per a cada cas hi ha diverses escales (per exemple, un terratrèmol de magnitud 3,2 és una referència incompleta, i convindria especificar un terratrèmol de magnitud 3,2 en l’escala de Richter).

 

La volta al món en 80 termes V: Europa

Després d’un mes voltant pel món és el moment d’acostar-nos a casa. I ho farem des del nord del continent europeu. Als països escandinaus coneixerem les stavkirkes, unes esglésies de fusta dels segles XI al XIII, i aprendrem alguns mots d’algun dels dialectes del sami o lapó per si de cas ens trobem amb el Pare Noel o amb els seus ajudants. A Grenlàndia, on el 85 % del territori està cobert per una capa de gel, l’inlandsis, gaudirem del paisatge blanc, cosa que també farem a Islàndia. Allà, a més, no ens podem perdre l’espectacle d’un guèiser.

Quan passem per Escòcia farem una parada per assaborir un autèntic whisky de malta i marxarem cap als Països Baixos per aprendre les regles de joc del corfbol. Sabíeu que a Catalunya també s’hi juga i la nostra selecció es troba en la setena posició mundial? Després de la suada i una mica afamats, emprendrem la ruta en direcció a l’est, menjarem uns quants blinis i, ja que hi som, comprarem la matrioixca més maca per portar de record als nostres amics.

Seguim l’itinerari i arribem a la regió dels Balcans, on farem el clàssic apunt lingüístic de cada etapa de la nostra #termruta. D’entre les llengües de la zona destaquem el gagaús, amb 150.000 parlants, i el serbocroat, una llengua que des de temps immemorials hi ha qui l’escriu amb alfabet llatí i hi ha qui l’escriu amb alfabet ciríl·lic.

La ruta terminològica va arribant a la seva fi i  la millor manera de celebrar-ho és fer un bon xeflis. Marxem cap a Grècia, on acompanyarem una amanida amb salsa tzatziki i anirem a fer les postres a Turquia, on tastarem baclaues de tota mena. La nit la passarem a Itàlia amb un bon plat de pasta, però no serà ni d’espaguetis, ni de raviolis, ni de tortel·linis, sinó de caputxetes, per variar una mica. A qualsevol país del centre d’Europa podrem beure una bona cervesa, tot i que essent la República Txeca el país del món que més en consumeix, serà la millor opció per conèixer el procés de cervesificació.

L’últim àpat del viatge el farem amb unes ostres portugueses, que poden arribar a fer 15 cm de llarg, amb una raclet suïssa, i tot això regat amb una mica de pastís. Els nostres especialistes en gastronomia ens diran si es tracta d’una bona combinació o si val més que ens dediquem a la terminologia…

I ara sí, tornem a casa, però ho farem ben amunt, a dalt d’un castell. A vista d’enxaneta mirarem a banda i banda i fins allà on ens arribi la mirada veurem que pertot arreu hi ha termes, i que els podem dir en català. Si no ho heu fet, visiteu al nostre blog les altres etapes de la nostra volta al món. Us desitgem que passeu un bon estiu i no oblideu d’enviar-nos les vostres imatges en tornar de vacances.

La volta al món en 80 termes IV: Oceania i l’Antàrtida

TermRuta-OceaniaLa Volta al món en 80 termes arriba fins a l’altra punta del món. En aquesta ocasió, Oceania i l’Antàrtida seran les protagonistes de la quarta etapa de la #termruta. Iniciem l’itinerari a Austràlia, un país amb una riquesa natural que va molt més enllà dels coales, els cangurs i els arbres d’eucaliptus. Alguns exemples en són la tortuga de coll de serp del nord d’Austràlia, amb un coll tan llarg com el seu nom; el punah, un arbre que pot fer fins a 40 m d’alçària, i la macadàmia, d’origen australià i reconeguda mundialment pels millors gurmets. Posats a parlar de plaers per al paladar, els amants del vi esteu de sort, ja que podreu visitar vinyes i prendre alguna copa de sirà, un vi negre, fosc i amb una aroma característica, procedent d’un cep que també es conrea a la vall del Roine. I no podeu marxar del país sense deixar-vos seduir pel so d’un didjeridú o viure la intensitat d’un partit de rugbi. Sabíeu que hi ha melés espontànies, obertes, ordenades, pactades i simulades? Sou al lloc idoni per aprendre’n les diferències!

A Papua Nova Guinea, els colors d’una balsamina us deixaran bocabadats, i a Tasmània val més que no topeu amb el diable més televisiu: crida molt, és esquerp i té les dents ben esmolades. Fem un salt en el mapa i anem cap a Nova Zelanda, on aprendrem uns mots de maori i tastarem un pastís de merenga amb nom de ballarina russa (Pavlova). Si sou aficionats a fer submarinisme, no marxeu sense haver vist un dels peixos endèmics del país, la rata de Nova Zelanda.

I avui us proposem dues maneres d’acabar la ruta. La primera, envoltats de blanc i de gel. A l’Antàrtida podreu contemplar la bellesa de la barrera de glaç o gaudir de l’espectacle d’una aurora polar, que a l’hemisferi sud es coneix com a aurora austral. La segona opció fa més d’estiu: enmig de l’oceà Pacífic en unes illes paradisíaques. A les Hawaii passarem les hores sentint la guitarra hawaiana i aprofitarem, aquesta setmana en què celebrem els 30 anys, per explicar-vos una intimitat del TERMCAT i recordar un personatge d’una popular sèrie dels anys vuitanta que va donar nom al primer servidor que vam tenir, en Higgins, que tenia dos servidors associats, en Zeus i l’Apol·lo. Si no teniu una edat aquests noms no us diran gran cosa…

La setmana vinent reprendrem el viatge i marxarem més a prop de casa. Recordeu que si teniu imatges de qualsevol dels termes de la #termruta, ens les podeu enviar per mitjà d’aquest formulari i ens ajudareu a il·lustrar futurs diccionaris, comentaris al web i altres materials de difusió. Moltes gràcies!

La volta al món en 80 termes III: Amèrica

Per poder suportar millor la intensa calor d’aquest estiu, us proposem de començar la tercera etapa de la #termruta ben amunt, al bell nord glaçat, amb el fenomen meteorològic del blizzard i un parell de malamuts d’Alaska que ens guiaran pel camí. Aquells que escolliu el Canadà com a destinació per passar-hi les vacances tindreu l’oportunitat de conèixer-ne un dels esports nacionals, el lacrosse, i amb una mica de sort veureu alguna canoa canadenca, l’evolució de la qual ha donat lloc a la canoa esportiva actual. També podreu tastar una combinació de patates fregides, formatge i salsa calenta anomenada poutine, que ha esdevingut una mena de plat nacional quebequès.

Al país veí del sud, en canvi, gaudireu del sabor d’un autèntic muffin mentre us hidrateu amb una cervesa d’arrels. A Nova York, atureu-vos un moment a l’aparador d’una prestigiosa joieria de la cinquena avinguda per contemplar la lluentor del diamant Tiffany. I si allargueu una mica la vostra estada no us perdeu l’inici de la temporada de la NBA: potser algun dels nostres esportistes més internacionals sigui escollit com a jugador més valuós.

A Mèxic teniu dues maneres de refrescar-vos: prenent una xia en un bar o banyant-vos en les aigües d’un cenote enmig de la natura. I quan aneu a conèixer els racons del Carib i de l’Amèrica Central, vestiu-vos amb una guaiabera.

Continuem l’itinerari fins a l’Equador, on tastarem uns corviches, i marxarem a Colòmbia i a Veneçuela per acabar d’omplir l’estómac amb unes arepes. Amb la panxa ben contenta ens endinsarem per la selva amazònica per conèixer els secrets que amaga la natura del continent. Un d’ells és la simpàtica mona de nit septentrional, l’únic primat d’hàbits nocturns de l’Amèrica del Sud.

Si marxeu al Perú probablement visitareu la ciutat sagrada del Machu Picchu. Caldrà que estigueu preparats per fer front al mal de muntanya, que apareix com a conseqüència de la disminució d’oxigen a l’aire. Un cop passades les nàusees, la tos seca i el mal de cap, us animareu amb el so d’una quena o amb la melodia d’un xorinyo brasiler, un estil musical que fusiona la polca amb el xotis, el tango i l’havanera.

Com ja és costum a la nostra ruta, també aprendrem algunes paraules de les llengües locals per entendre’ns millor amb els autòctons. En aquesta ocasió escollirem el guaraní, una de les llengües ameríndies amb més parlants; el quítxua, la llengua indígena amb què es comuniquen entre 8 i 10 milions de persones de tot el continent americà, i l’arapaho, un exemple de treball i lluita per preservar la pròpia llengua.

I avui acabarem l’etapa amb un bon xurrasco argentí. Recordeu que ens podeu ajudar a il·lustrar aquests termes i els de l’Àsia i l’Àfrica enviant-nos les vostres fotografies a través del següent formulari. I la propera setmana, cap als antípodes!