Termes amb diàleg, termes en diàleg

dialeg

El diàleg, és a dir, la conversa que s’estableix entre dues o més persones, és sovint invocat com l’instrument més adequat per a mirar de resoldre conflictes i avançar cap a solucions que afavoreixin totes les parts implicades. Avui us proposem de fixar-nos en els termes en què té presència el mot diàleg: veureu que, a més de trobar diversos tipus de diàleg, també descobrirem algun altre aspecte interessant.

El primer que convé fer, però, és una mica d’etimologia, és a dir, de remuntar-nos en el temps per fer-nos ben conscients que la paraula diàleg té origen grec, i està formada per dia– (formant que vol dir ‘a través de’ i està present en molts altres termes com ara diacroniadiafoniadiasistema o diatèrmic) i –logos (que vol dir ‘paraula’). El mot diàleg, doncs, etimològicament, vol dir ‘a través de la paraula’. Per tant, no s’hi ha de buscar el formant di-, que vol dir ‘dos’, i no es poden considerar adequades formes com ara *triàleg (que cal substituir per diàleg a tres): com hem dit en començar aquest apunt, en un diàleg hi poden participar dues o més persones (vegeu, per a més detalls, la Finestra neològica que vam dedicar a aquesta qüestió).

Això aclarit, podem començar a veure diferents sentits que donem al mateix mot segons l’àmbit, amb la qual cosa podem dir que tenim diversos termes. Per exemple, hi ha el terme diàleg que en informàtica es refereix a la comunicació entre un usuari i un ordinador en què l’ordinador executa les ordres que l’usuari li escriu o li diu. I el terme diàleg que en publicitat es refereix al text que intercanvien els actors en un espot, una falca, etc. I, encara, el terme diàleg que en literatura es refereix a l’obra literària en forma de conversa caracteritzada per l’intercanvi d’idees sovint contraposades.

Si anem a buscar termes en què el mot diàleg aparegui acompanyat, de seguida ens fixarem en el diàleg civil i el diàleg social (en l’àmbit dels serveis socials i de la responsabilitat social), en el diàleg competitiu (en l’àmbit del dret administratiu) o en el diàleg interreligiós i el diàleg pastoral (en l’àmbit de la religió). I encara en informàtica trobarem el conegut i sovint agraït quadre de diàleg. Us proposem de descobrir el sentit específic de cada terme fent clic als diversos enllaços.

I ja no us volem atabalar amb més termes amb diàleg, no fos cas que al final us provoquéssim de caure en un diàleg al·lucinatori (o soliloqui), que és l’únic cas de tots els que hem destacat en què només intervé un sol interlocutor.

I amb la tornada a les aules, també tornen els polls

polls

“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.

Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:

1) menut d’un ocell

2) insecte paràsit

i 3) arbre del gènere Populus.

L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi (de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).

Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:

  1. poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
  2. cabralladella o poll del pubis (Phtirus pubis)
  3. poll del cap (Pediculus capitis)

1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).

2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.

3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.

Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.

Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.

Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.

Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”

 

Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòleg

Terminologia d’estiu

estiu

L’estiu es fa sentir, i el notem per les temperatures, per les tempestes de tarda, per les hores de llum, per les vacances… El podem notar, però, en la terminologia?

Si més no, ens podem fixar que el complement d’estiu és present en força terminologia, i d’àmbits ben diversos. Per exemple, com era fàcil de preveure, té presència en termes de l’àmbit de la botànica, com ara en l’abellera d’estiu, en la viola d’estiu, en el lletsó d’estiu, en l’espígol d’estiu, en el timó d’estiu, en la tòfona d’estiu o en l’adonis d’estiu.

En un sector no gaire allunyat d’aquest, però més vinculat a la indústria i a l’explotació ramadera, també trobarem termes com ara la fusta d’estiu, el pelagrí d’estiu, la pastura d’estiu, la poda d’estiu i fins i tot el pèl d’estiu.

I no deixarem gaire lluny l’entorn natural, tot i que l’àmbit temàtic és ben diferent, en termes com ara colònia d’estiu i casal d’estiu. I com que ja hem entrat en l’àmbit de l’educació, també hi trobarem els termes escola d’estiu i universitat d’estiu.

En l’àrea de les ciències de la salut, curiosament, els termes d’estiu sembla que ens vulguin recordar que aquest és el temps privilegiat per a conèixer altres terres, i així hi trobem l’alveolitis d’estiu del Japó, l’encefalitis russa vernoestival i la febre d’estiu o grip estival italiana.

I no acabem encara l’estiu, que és també present en altres termes del Cercaterm: hi trobarem l’horari d’estiu, l’anorac d’estiu, el monsó d’estiu o l’uniforme d’estiu, sense anar més lluny.

Ja ho veieu: un bon munt de terminologia vestida d’estiu, que us convidem a conèixer d’una manera ben ràpida i senzilla, que aquesta no és època de grans esforços: només cal que feu clic als diversos enllaços. I que passeu molt bon estiu!

Nova terminologia esportiva dels Jocs Mediterranis

JocsMediterranis

El dia 22 de juny s’inauguren a Tarragona els XVIII Jocs Mediterranis. A banda de l’interès estrictament esportiu d’aquest esdeveniment, els Jocs comporten també un ampli conjunt d’actuacions d’interès urbanístic, social i cultural. I des del punt de vista de la llengua, els Jocs també han estat una ocasió per posar al dia la terminologia esportiva, amb la publicació del nou Diccionari dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2018, elaborat amb la col·laboració de la Fundació Tarragona 2017, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya i especialistes de cadascun dels esports tractats.

Convé destacar les novetats que presenta el diccionari en relació amb les modalitats olímpiques, que ja han estat objecte de materials terminològics previs, i que es concentren en les disciplines esportives del triatló i el voleibol de platja o vòlei platja, que formen part del programa dels Jocs Mediterranis però no del dels Jocs Olímpics.

Així, i pel que fa al triatló, hi trobareu termes com ara transiciócabralínia de muntatge i línia de desmuntatgeposició d’acoblatsegmenttargeta blavavestit de triatló o zona de convocatòria. Es tracta de formes específiques d’aquest esport, que trobareu definides i amb els equivalents en castellà, anglès i francès.

I si el que us interessa és el voleibol de platja, podeu consultar-hi termes com ara antenaàrea de serveicaiguda lateralcàstig per demoradoble faltainvasiójudici impossibleordre de rotaciópantallaservei en salt o zona lliure. Molta d’aquesta terminologia és compartida amb el voleibol, però quan hi ha aspectes que es distingeixen ho trobareu explicat en les definicions o en les notes que poden acompanyar les entrades.

Recordeu que si us interessa la terminologia d’un esport concret, el diccionari en línia ofereix la consulta temàtica, que us permet escollir en el desplegable cada modalitat esportiva concreta.

I també us recordem que dins de la col·lecció Diccionaris en Línia teniu disponible tot un apartat dedicat a la terminologia dels esports, en què podeu trobar altres reculls referits a esports o modalitats que no es veuran durant els Jocs Mediterranis, com ara el criquet, el rugbi, el pàdel o el surf de neu, per exemple.

 

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors

infografia_migracio_ocells2

Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva.

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratoriau migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l’enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.

 

“De-tot-ònim”: un recurs antic però ben viu

onim

Ben segur que teniu presents els termes sinònim i antònim: segurament els recordeu de quan anàveu a escola. Avui us proposem de fixar-nos en la riquíssima família de termes emparentats amb aquests; és probable que molts us sonin, però alguns altres potser seran una descoberta.

Per exemple, és àmpliament conegut el topònim, però des de l’àmbit de la geografia ens arriben també el corònim, l’orònim, l’hidrònim o el talassònim, al costat de l’endotopònim, l’exònim, l’exotopònim, el fitotopònim, l’hagiotopònim, i el simpàtic i repetitiu tautotopònim.

El conegut anònim (bonica paradoxa) conviu, en els àmbits del dret, de la documentació i la bibliologia, amb l’autònim, el pseudònim i l’al·lònim. I en biologia es fan servir termes com ara autoctònim i biònim.

I en els àmbits de la lingüística, és clar, hi ha un nombre important de creacions paral·leles: el quasi publicitari acrònim, l’antropònim i l’autoglotònim; l’hiperònim, l’hipònim i, és clar, el cohipònim; l’homònim, l’heterònim i el parònim; el productiu epònim i el sempre escampat geosinònim, al costat del sovint literari aptònim.

Ja ho veieu: la paraula grega ónoma, que vol dir ‘nom’, ens ha regalat la forma sufixada -ònim perquè puguem crear un munt de termes. Alguns ja venen d’antic, i d’altres són creacions relativament recents. És bonic pensar quin nou terme es crearà en els propers dies, mesos o anys amb aquest mateix recurs; un recurs que ens enllaça, per la via dels noms, amb la saviesa dels antics grecs.

 

Terminologia i innovació educativa

innovacio_educativa

Aquests darrers anys sembla que el món de l’ensenyament està vivint, a casa nostra, una revisió de plantejaments que, al voltant del concepte d’innovació educativa, està comportant canvis rellevants a l’escola. I la terminologia que s’hi refereix, és clar, es fa present en textos especialitzats, en programes educatius, en contextos escolars i fins i tot en converses més o menys informals.

Així, per exemple, podem sentir que es parla de classe inversa, un mètode al qual se sol fer referència innecessàriament amb el manlleu flipped classroom; o de webquestes, que no cal anomenar webquests.

Però més enllà de termes que puntualment es poden posar en circulació, la innovació educativa real passa pel replantejament de conceptes que tenen ús des de fa anys, però que avui s’enfoquen amb perspectives noves. Són conceptes vehiculats amb termes com ara agrupament flexible i grup flexibleensenyament individualitzat i ensenyament multinivell; el més conegut treball per racons, o també globalització (un concepte que en l’àmbit educatiu té un sentit ben específic, diferent del que estem més acostumats a sentir).

I encara, si s’aprofundeix una mica més, es poden arribar a perfilar els conceptes de metodologia educativa, amb termes com ara mètode de casos (o mètode del cas), mètode de projectes, o tot un conjunt ben interessant i divers de mètodes “amb cognom” (com ara el mètode Agazzi, el mètode Decroly, el mètode Kumon, el mètode Montessori o el mètode Freinet o natural). En altres casos, en lloc de la base mètode hi trobarem pla (pla Daltonpla Jena o pla Winnetka). Però compte, perquè en algun d’aquests casos no es tracta del cognom de ningú, sinó del lloc on es va concebre el terme.

I en el fons, el que es replanteja són les bases mateixes de l’aprenentatge, en què tenen un pes determinant conceptes compartits amb altres disciplines com ara l’heurística o la inducció, per exemple.

L’educació és un àmbit transversal, que en les societats més avançades s’entén com un instrument estratègic de país. Per això, l’interès per tota aquesta riquesa terminològica i conceptual hauria d’arribar a un amplíssim col·lectiu: no sols als professionals de l’àmbit, sinó també a pares i mares, a responsables polítics i socials i a qualsevol persona interessada en un futur millor per a tots. En trobareu recollida i definida una bona mostra al Diccionari d’educació, amb prop de dos mil termes, i també al Cercaterm.

 

Tecnologia, cultura i terminologia

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbilaprenentatge mòbilcomerç mòbilmàrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digitalalfabetització digitalaudiència digitalbretxa digitalherència digitalidentitat digitalimmigrant digitalmàrqueting digitalpetjada digitalposicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackersintel·ligència artificialdades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Les llengües de la Xina

xines

A la República Popular de Xina no s’hi parla xinès. La realitat darrere aquesta còmoda etiqueta de xinès és que s’hi parlen una gran quantitat de llengües i dialectes, la majoria dels quals són de la família sinotibetana, i dins de la família sinotibetana, de la subfamília de llengües sinítiques. Parlar de llengües sinítiques és com parlar de llengües romàniques, però en gran, tant per extensió territorial com per nombre de parlants. Les llengües són mútuament inintel·ligibles, i cadascuna té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles. Això dibuixa un panorama lingüístic variat i complex.

Les llengües sinítiques s’anomenen també geolectes xinesos, una denominació de compromís, proposada pels especialistes, entre llengua, que seria el terme més adequat lingüísticament, d’acord amb els estudiosos occidentals, i dialecte, la forma tradicional d’anomenar aquestes llengües a la Xina mateixa. El govern xinès reconeix oficialment 10 geolectes: el geolecte del nord, el gan, el hakka, el hui, el jin, el min, el ping, el wu, el xiang i el yue. Una de les variants del geolecte min, parlada a Taiwan, ha evolucionat de tal manera que ara es considera oficialment una llengua: el taiwanès, llengua oficial de Taiwan.

D’altra banda, cal destacar que els parlants de les diferents llengües sinítiques se solen comunicar en xinès estàndard, la llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi, i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia. El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l’elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l’estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d’un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.

Totes aquestes llengües les trobareu recollides al Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, que s’ha actualitzat recentment amb la revisió i compleció de les llengües sinítiques. És un diccionari obert que es va actualitzant contínuament amb aportacions d’especialistes i usuaris que ens vulguin fer arribar les seves observacions i esmenes.

I totes les entrades són també consultables a través del Cercaterm.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.