Tecnologia, cultura i terminologia

tecnologia

Durant aquestes setmanes se succeeixen diversos esdeveniments que posen en el focus d’atenció la tecnologia i tots els aspectes culturals que s’hi poden relacionar. La Mobile Week Barcelona se centra precisament en aquesta relació, i tot seguit el Mobile World Congress fa protagonista la tecnologia mòbil en tota mena de sectors, i cada nova edició amb una perspectiva més àmplia.

Des del punt de vista de la terminologia, tot aquest àmbit conceptual tan vinculat a la innovació és especialment ric. D’entrada, per exemple, ha calgut dotar l’adjectiu mòbil d’un nou sentit, de manera que ara ja no és només ‘que es pot moure o transportar’, sinó que en aquest sector es refereix, normalment, a ‘que té relació amb dispositius electrònics mòbils’. A partir d’aquí, s’estén i s’entén l’ús de termes com ara aplicació mòbilaprenentatge mòbilcomerç mòbilmàrqueting mòbil o negoci mòbil.

El mateix recurs d’ampliació i especialització semàntica es pot observar en l’ús de l’adjectiu digital, que d’entrada aportava sentits relacionats amb els dits, i després amb els dígits, però actualment es refereix a qualsevol tecnologia relacionada amb la informació. Així, es poden explicar formacions com ara alfabetisme digitalalfabetització digitalaudiència digitalbretxa digitalherència digitalidentitat digitalimmigrant digitalmàrqueting digitalpetjada digitalposicionament digital o voluntats digitals. Si us entreteniu a observar les definicions de tots aquests termes, veureu que el sentit s’ha anat ampliant i es tenyeix d’aspectes culturals evidents.

Aquesta ampliació cap a terrenys cada vegada més allunyats de la tecnologia estricta, però que hi mantenen una relació, es pot observar també en altres conceptes propis de l’àmbit creats amb altra mena de recursos, com ara el manlleu a altres llengües, la composició, la sintagmació, etc. Pensem en termes com ludificació (no pas *gamificació), hackató o marató de hackersintel·ligència artificialdades massives (no cal *big data), connectat o portable (en lloc de *wearable) o aprenentatge profund (per a *deep learning).

Tots aquests termes que acabem de destacar es poden trobar en els programes dels esdeveniments que us hem comentat, i també els podeu trobar al Cercaterm, sempre amb els equivalents en altres llengües i, sovint, amb notes complementàries ben interessants. Si us apassionen la tecnologia i les transformacions culturals que s’hi relacionen, i us interessa parlar-ne amb precisió i adequació, us aconsellem de navegar per tot aquest mar de termes, amb el mòbil o amb qualsevol altre suport digital.

Les llengües de la Xina

xines

A la República Popular de Xina no s’hi parla xinès. La realitat darrere aquesta còmoda etiqueta de xinès és que s’hi parlen una gran quantitat de llengües i dialectes, la majoria dels quals són de la família sinotibetana, i dins de la família sinotibetana, de la subfamília de llengües sinítiques. Parlar de llengües sinítiques és com parlar de llengües romàniques, però en gran, tant per extensió territorial com per nombre de parlants. Les llengües són mútuament inintel·ligibles, i cadascuna té diversos dialectes, els quals no sempre són mútuament intel·ligibles. Això dibuixa un panorama lingüístic variat i complex.

Les llengües sinítiques s’anomenen també geolectes xinesos, una denominació de compromís, proposada pels especialistes, entre llengua, que seria el terme més adequat lingüísticament, d’acord amb els estudiosos occidentals, i dialecte, la forma tradicional d’anomenar aquestes llengües a la Xina mateixa. El govern xinès reconeix oficialment 10 geolectes: el geolecte del nord, el gan, el hakka, el hui, el jin, el min, el ping, el wu, el xiang i el yue. Una de les variants del geolecte min, parlada a Taiwan, ha evolucionat de tal manera que ara es considera oficialment una llengua: el taiwanès, llengua oficial de Taiwan.

D’altra banda, cal destacar que els parlants de les diferents llengües sinítiques se solen comunicar en xinès estàndard, la llengua comuna oficial de la Xina, Taiwan i Singapur, basada en el geolecte del nord pel que fa al lèxic i la sintaxi, i a la variant de Beijing pel que fa a la pronúncia. El xinès estàndard és la llengua més parlada del món a causa de l’elevada població de la Xina, de la diàspora xinesa a l’estranger, dels intercanvis comercials amb la Xina i d’un interès creixent per aquesta llengua i per les cultures xineses.

Totes aquestes llengües les trobareu recollides al Diccionari de llengües del món, un recull sistemàtic d’informació sobre 1.272 llengües, que s’ha actualitzat recentment amb la revisió i compleció de les llengües sinítiques. És un diccionari obert que es va actualitzant contínuament amb aportacions d’especialistes i usuaris que ens vulguin fer arribar les seves observacions i esmenes.

I totes les entrades són també consultables a través del Cercaterm.

El surf de neu i els seus termes

surf_de_neu

Quan arriba el fred i, sobretot, la neu, hi ha un nombrós grup de persones a qui es veu especialment contents: esquiadors i aficionats als esports d’hivern en general contemplen amb alegria la caiguda de les volves, i si no poden sortir immediatament, és ben probable que entretinguin l’espera parlant amb amics i coneguts de la seva passió. I si la seva passió concreta és el surf de neu, i vosaltres no la compartiu, hi ha un cert risc que no entengueu gaire de què us parlen.

Efectivament, la terminologia del surf de neu pot resultar una mica críptica per als qui no la coneixen. Us diran que han fet un aeri (que no té res a veure amb el de Montserrat), o bé un alley-oop; que el que de debò els agrada és el càrving; que un contracantelleig els va fer caure, i el decantador de la bota va quedar tocat; que van fer un fistó o garlanda extraordinari; que si l’un és gufi i l’altre és regular; o que van acabar fent un indi i un japó (i no us imagineu ningú amb plomes al cap o amb quimono).

Tot això, mentre us expliquen que el migtub de l’estació s’hauria de millorar; que ho noten quan hi fan mutsmètodes i altres trucs; i mentre discuteixen sobre el nervi de la planxa o si allò que van fer era realment un ol·li.

Ja ho veieu: com passa en tants altres àmbits, els termes propis del surf de neu poden semblar estranys als qui no els coneixen, però per als especialistes no tenen misteri. Tant si ja els coneixíeu com si els heu sentit per primera vegada, us convidem a consultar la Terminologia de surf de neu, on hi trobareu tots aquests termes, i encara més, definits i amb els equivalents en castellà, anglès i francès. Si els coneixíeu, guanyareu en precisió quan els feu servir; si no els coneixíeu, guanyareu coneixement.

La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

Terminologia de la pobresa: termes que criden a actuar

pobresa

El 17 d’octubre de cada any es commemora el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. La pobresa i les desigualtats econòmiques són, desgraciadament, una realitat social. I d’aquesta realitat convé que se’n parli i convé que s’estudiï. Quan se’n parla i quan s’estudia, es fa servir i es difon terminologia específica, com en qualsevol altre àmbit.

Per exemple, un terme creat recentment i ràpidament estès és precariat, que es refereix al conjunt de treballadors que tenen un contracte laboral precari. També responen a una realitat ben actual els termes treballador pobre, que resulta ben transparent, o el terme subocupació, que fa referència a la situació del treballador que ocupa un lloc de categoria inferior a la seva qualificació professional o bé que treballa en unes condicions contractuals, salarials o temporals de menys qualitat que les que li correspondrien estadísticament en un mercat laboral determinat.

Els especialistes del sector necessiten distingir la pobresa absoluta (en què la pobresa no permet satisfer les necessitats bàsiques, accedir a les oportunitats i assolir les aspiracions i que pot posar en perill la supervivència i la dignitat) de la pobresa relativa (en què el nivell de pobresa posa la persona en situació de desavantatge econòmic i social en relació amb el nivell de vida mitjà de la resta de la societat). I per a la quantificació i la intervenció resulten clau altres termes com ara llindar de pobresabretxa de pobresa i bossa de pobresa.

Si treballeu en aquest sector o, simplement, us interessa, us recomanem diversos materials terminològics que s’hi relacionen i que teniu ben a l’abast: per una banda, podeu consultar el Diccionari de serveis socials, amb gairebé 900 termes; també us resultarà d’interès el Diccionari de cooperació al desenvolupament i probablement també alguns termes de la recent Terminologia de l’atenció integrada. Des d’una perspectiva més acostada a l’àmbit laboral i econòmic, us recomanem especialment el Lèxic de la crisi econòmica i el Vocabulari de la responsabilitat social.

Com podeu veure, la terminologia d’aquest àmbit es pot abordar des de perspectives ben diverses, i confiem que tots aquests materials siguin una bona ajuda per a totes les persones i professionals que lluiten cada dia per mirar d’erradicar la pobresa.

Terminologia electoral

nuvol_referendum

Avui teníem previst publicar aquest Apunt terminològic que veureu tot seguit. Quan el preparàvem, fa ben pocs dies, no ens imaginàvem que lamentablement altres termes estarien ocupant l’actualitat; termes com ara llibertat d’expressió, autogovern, detencióarbitrarietatdemocràciajustícia i, fins i tot, dignitat.

El publiquem com el teníem previst, perquè estem convençuts que continuar treballant per la llengua és, també, una bona manera de treballar pel país que volem.

 

L’actualitat informativa d’aquestes setmanes arriba carregada de terminologia específica de l’àmbit de la política i els processos electorals, i d’altres sectors més o menys relacionats com ara el dret o les relacions internacionals, per exemple.

Us en proposem una curta llista, amb les definicions corresponents:

autodeterminació: Dret dels pobles a decidir sense coaccions la seva condició política i a prosseguir el seu desenvolupament econòmic, social i cultural.

campanya electoral: Període de temps previ al dia de la votació, la durada del qual es fixa quan es convoquen unes eleccions o un procés de participació ciutadana, que permet a les formacions polítiques demanar el vot dels electors a través d’actes públics i d’accions publicitàries.

campanya institucional: Conjunt d’accions informatives que l’Administració pública duu a terme amb l’objectiu de notificar als electors, de manera neutra, la data de la votació, el procediment per votar i els requisits i tràmits del vot per correu.

cens electoral: Registre on estan inscrits tots els ciutadans amb dret a vot en unes eleccions.

ciutadania: Condició jurídica d’una persona determinada per la seva pertinença a una comunitat política, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.

col·legi electoral: Lloc on els electors exerceixen el dret de vot.

dret a vot o dret de vot: Dret de les persones a prendre part en processos públics de presa de decisions, especialment eleccions, i a manifestar-hi la seva voluntat mitjançant un vot.

escrutini: Conjunt d’operacions, de caràcter públic, d’anàlisi, reconeixement i recompte dels vots que es realitzen després d’una votació i en determinen els resultats.

mesa electoral: Conjunt de persones que dirigeixen el procés electoral en una secció o una zona electoral.

observador electoral | observadora electoral: Representant civil d’un estat o d’una organització internacional encarregat de fer el seguiment d’unes eleccions o un referèndum i informar-ne qui l’ha comissionat.

papereta de vot: Full que un elector diposita dins l’urna d’un col·legi electoral per expressar la seva tria.

referèndum: Procés de participació ciutadana que permet als electors del cens electoral de votar a favor o en contra d’un projecte normatiu o d’una decisió política.

urna: Recipient clos, amb una petita escletxa a la part superior, on els votants dipositen el seu vot en unes eleccions, un referèndum o algun altre tipus de consulta.

vot: Opinió sobre una qüestió sotmesa a votació, expressada públicament o en secret per mitjà d’una papereta de vot, una bola o algun altre cos material.

vot per correu: Vot que un votant envia per correu si preveu que no podrà anar a votar el dia de la votació.

 

Podeu consultar tots aquests termes, amb equivalents en altres llengües i sovint amb notes conceptuals ben interessants, al Cercaterm. Els termes que es refereixen concretament als processos electorals els trobareu agrupats al diccionari en línia Terminologia electoral bàsica. I també trobareu un bon nombre de termes clau d’aquest àmbit a la Terminologia dels drets humans, que inclou una infografia interactiva molt interessant.

La terminologia dels Jocs del 92 elaborada pel TERMCAT, una referència internacional

 

En la commemoració del 25è aniversari de Barcelona 92 convé recordar que, des del punt de vista terminològic, la celebració dels Jocs Olímpics va comportar una activitat i uns resultats que han resultat referencials.

Entre el març de 1991 i el juliol de 1992 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va publicar els 29 títols de la col·lecció Diccionaris Olímpics. Hi havia un títol per a cadascun dels esports oficials i de demostració que es van incloure a Barcelona, més un diccionari general amb la terminologia compartida pels diversos esports. Prop de 12.000 definicions i 55.000 denominacions certifiquen la magnitud de la feina duta a terme.

El Departament de Cultura i el Comitè Organitzador Olímpic de Barcelona van acordar de dur a terme, per mitjà del TERMCAT, la primera recopilació sistemàtica de terminologia olímpica. També hi van participar la Unió de Federacions Esportives Catalanes i la Secretaria General de l’Esport, que van oferir l’assessorament especialitzat necessari. El material presentava cadascuna de les entrades en català, amb la definició corresponent i els equivalents en castellà, anglès i francès.

La sistematicitat i la qualitat de l’obra va ser reconeguda per l’ampli col·lectiu de destinataris, especialment periodistes, redactors, assessors lingüístics, traductors i intèrprets. I, com a conseqüència d’aquest reconeixement, el TERMCAT va rebre peticions per aprofitar el material en les edicions olímpiques posteriors (Atlanta, Sydney, Londres…). Es pot destacar, com a mostra, el glossari editat amb motiu dels Jocs Olímpics de Pequín.

La feina feta ha transcendit l’àmbit estrictament olímpic, i es pot considerar que la terminologia d’aquestes obres ha estat la base sobre la qual s’ha construït el nombrós cabal de diccionaris dedicats a l’àmbit esportiu que avui s’ofereixen des de la pàgina web del TERMCAT. És especialment destacable el Diccionari general de l’esport, amb prop de 14.000 termes, però també s’hi poden trobar títols dedicats a disciplines com ara el futbol, els esports d’aventura, les curses populars, etc.

Es pot afirmar, doncs, que en l’àmbit terminològic se situa una de les conseqüències positives de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. Una herència que encara pren més valor amb l’activitat continuada d’actualització que es duu a terme des del Centre de Terminologia, sempre en col·laboració amb els especialistes i les entitats del sector esportiu.

Podeu consultar aquesta informació en pdf, en format de nota de premsa.

Estiu de festivals: termes i cultura

concert

L’estiu és l’època forta de festivals, ja siguin musicals, de dansa, de teatre… I en qualsevol d’aquestes manifestacions artístiques, ens sortiran al pas un bon nombre de termes (sí, encara que estiguem de vacances!).

Per exemple, els aficionats a la música tenen festivals per triar i remenar, tant si són més de música pop com si són més demo; tant si els interessa el jazz fusió com si els agrada el hip-hop; i tant si xalen amb el nu-metal com si ho fan amb el raggamuffin. Tots aquests termes, i molts més, els trobareu agrupats i definits a la Terminologia dels estils musicals.

Els amics de la dansa també trobaran espectacles del seu gust, i es fixaran sobretot en la coreografia, en aquells passos curiosament inspirats en el fandango o, encara més curiós, en el calipso. Potser ben a prop, uns coneguts més aficionats al teatre estaran gaudint d’una representació en un teatre grec, i descobriran amb l‘anagnòrisi que el desenllaç de l’obra és ben proper.

I l’endemà, aquest cop amb la canalla, aprofitaran l’airet del vespre i assistiran a una sessió del cicle de cinema a la fresca, amb una pel·lícula d’anime infantil que els deixa sorpresos per la fantasia i complexitat de la trama; o a una representació de titelles de fils o marionetes, amb un text que fa riure la mainada i alhora és ple de referències iròniques que fan somriure els més grans.

Feu la tria que feu, us recomanem que aprofiteu el bon temps i les vacances per gaudir tant com pugueu dels festivals d’estiu, que són una bona mostra de vitalitat cultural i, també, terminològica.

Noms d’ocells: terminologia agafada al vol

ocells_02Us heu parat mai a pensar en tot el que es pot amagar darrere el nom d’un ocell? Podem trobar-hi una característica rellevant de la seva morfologia (bec d’esclop, calau bicorne, mesitornis cellut, paràsit cuallarg, xahà emplomallat) o fer-nos una idea de les dimensions de l’espècie (calàbria grossa, xoriguer petit).

També podem observar-hi la coloració d’una part del cos o del plomatge de l’ocell (abellerol gorjablanc, agapornis galtanegre, amazona cuavermella, colibrí de capell blanc), situar-lo en la zona geogràfica d’on és propi (anhinga australiana, aratinga de Cuba, còndor dels Andes, flamenc del Carib) o conèixer l’hàbitat on viu (colí muntanyenc, colom roquer, corredor del desert, rodamon de plana).

Sovint, el nom ens permet endevinar el comportament o els costums de l’ocell (àguila pescadora, ànec xiulador sud-americà, mussol emigrant, oca garsera, picot menjaglans), tenir notícia del naturalista que el va descriure per primer cop (albatros de Buller, picot de Lewis, turac de Schalow) o, fins i tot, seguir la traça de les llengües autòctones, com el guaraní, el nahua o el maori entre moltes altres, que han deixat la seva empremta en els noms científics de moltes espècies o en els noms comuns de les llengües internacionals que els han vehiculat (hoatzín, kea).

Podeu descobrir molts altres noms d’ocells al Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. I si teniu curiositat per conèixer els criteris que hi ha a la base de les denominacions catalanes de nova creació, podeu consultar els Criteris per a la denominació catalana d’ocells. També teniu disponible una infografia interactiva sobre la classificació taxonòmica dels ocells no passeriformes.

Plantes que curen, fires que perduren

àloe

El dia 11 de maig se celebra el dia de Sant Ponç, patró dels herbolaris, i en diverses ciutats i viles de Catalunya s’organitzen fires en què les herbes remeieres són protagonistes.

La tradició de la fira de Sant Ponç té un origen medieval, i coincideix amb el moment en què moltes de les plantes remeieres estan en el moment de floració i de màxima esplendor.

Us hem preparat un material interactiu perquè us entretingueu a descobrir els efectes beneficiosos atribuïts a algunes de les plantes medicinals que es fan servir a casa nostra.

Hi veureu que l’all, l’àloe, l’arç blanc, l’àrnica, la cúrcuma, la farigola i el saüc poden tenir efectes analgèsics, antiespasmòdics, antiinflamatoris, antioxidants, antireumàtics, antisèptics, antitussígens, calmants, cicatritzants, per als blaus, depuratius, diürètics, fungicides, laxants, hipotensius, protectors hepàtics, sedants, tònics digestius i per al cor… Però no totes les plantes tenen tots aquests efectes, és clar: haureu d’anar-ho descobrint cas per cas.

I si us queden ganes de conèixer més detalls dels noms de cadascuna d’aquestes plantes, i de moltes altres, us convidem a consultar el diccionari en línia Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Veureu que moltes plantes medicinals també reben altres noms populars que reflecteixen el seu ús remeier (per exemple, de l’àrnica també se’n diu herba de les caigudes o herba dels cops). Aquest recull és un autèntic tresor que potser no cura, però segur que us entretindrà una bona estona i us farà oblidar tots els mals.