#termedelasetmana: escocell

escocell

Vet aquí un terme relativament desconegut, però que fa referència a un concepte ben habitual en els carrers de ciutats, viles i pobles. Us proposem com a #termedelasetmana el terme escocell.

Es tracta del clot fet al voltant d’un arbre, una palmera o un arbust gros, especialment els que se situen en àrees pavimentades, per a permetre-hi la incorporació d’aigua de reg i de pluja i eventualment l’aportació de productes nutrients, així com l’intercanvi gasós entre el sòl i l’aire i l’engruiximent del tronc sense que el paviment hi oposi resistència.

Tot i que en alguns textos més o menys antics, i fins i tot en diccionaris, es pot documentar la grafia *escossell, l’etimologia del mot confirma que la forma adequada és escocell. En castellà s’hi refereixen amb la forma alcorque, i en anglès amb la denominació tree pit.

Si us interessa la terminologia relacionada amb la jardineria i el paisatgisme, us recomanem que tingueu a mà l’enllaç al Glossari de jardineria i paisatgisme que us oferim, fruit de la col·laboració entre la Fundació de la Jardineria i el Paisatge i el TERMCAT, que difon la terminologia continguda en cadascun dels glossaris annexos de les Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme. Aquestes normes són unes publicacions tècniques adreçades als professionals d’aquest àmbit que pretenen establir criteris objectius per als productes i serveis amb què tracten i promoure la utilització d’una terminologia comuna i estandarditzada.

És el mateix conservació que preservació?

 

conservacioPreservacio

Sovint, en l’àmbit general, utilitzem els substantius conservació i preservació (i els verbs relacionats corresponents, conservar i preservar) indistintament per a referir-nos a l’acció de protegir o mantenir en bon estat una cosa. En l’àmbit especialitzat de la gestió ambiental, en canvi, les formes conservació i preservació no designen exactament el mateix concepte, encara que es refereixen, òbviament, a conceptes relacionats.

Quan els experts parlen de conservació es refereixen, concretament, al conjunt de polítiques, estratègies, plans o mesures específiques de gestió orientats a mantenir o restablir l’estat favorable del patrimoni natural i a assegurar-ne la biodiversitat. Quan parlen de preservació, en canvi, fan referència a una estratègia específica de conservació, concretament a l’estratègia d’evitar qualsevol activitat que pugui afectar directament les condicions del patrimoni natural i la biodiversitat, a fi de protegir aquestes condicions d’una manera integral i que les dinàmiques naturals puguin seguir el seu curs sense dificultats.

La conservació inclou, doncs, des de l’ús racional i sostenible dels recursos naturals (l’aigua, els boscos, els animals, els minerals, etc.) fins a la protecció extrema, això és, la preservació, on les úniques actuacions admeses són les de recerca o, en algun cas, les de restauració o millora.

Traslladat a casa nostra, podríem dir que en els parcs nacionals (Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i Arxipèlag de Cabrera, per exemple) es tendeix a la preservació, a deixar que la natura faci el seu camí sense intervenció, mentre que en els parcs naturals (Garrotxa, Collserola, Montseny, Alt Pirineu, Delta de l’Ebre, etc.) es tendeix a fer compatible la conservació amb l’explotació i s’hi permeten, per tant, determinades activitats productives.

Aviat trobareu les fitxes d’aquests dos termes, aprovats recentment pel Consell Supervisor, a la Neoloteca i al Cercaterm.

Com hem de demanar un smoothie en català?

batutFruita

Sembla que, finalment, podem desar els jerseis, els anoracs, les botes i tota mena de peces de roba i complements associats al fred, i que som a la primavera i la temperatura anirà pujant a poc a poc i aviat ens podrem queixar de la calor. I poder-se queixar de la calor és l’excusa perfecta per a justificar un got d’orxata o de granissat, un cucurutxo de gelat de xocolata o un batut de fruites cremós i refrescant.

Un batut de fruites (smoothie o smoothy, en anglès) és una beguda cremosa feta de fruita batuda a la qual s’afegeix suc de fruita, llet o iogurt. De vegades, els batuts de fruites incorporen, juntament amb la fruita fresca, fruita congelada, i també gel picat, cosa que la fa una beguda molt refrescant.

Si ens cal especificar els ingredients o part dels ingredients o l’ingredient principal del batut de fruites, podem fer servir denominacions descriptives en què el nom genèric batut va seguit dels noms específics de les fruites i els altres ingredients que el componen, per exemple, batut de raïm i poma, batut de iogurt amb maduixes i menta, batut de llet i fruites, batut gelat de mango, etc. I tantes varietats com gustos tingui cadascú o imaginació per a crear combinacions.

La denominació catalana és paral·lela al castellà batido de frutas o al francès frappé aux fruits.

Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Cercaterm. Bona calor!

#termedelasetmana: dada de caràcter personal

ProteccioDades

Aquests darrers dies segur que heu rebut missatges en què empreses i organitzacions us informen de l’entrada en vigor, el proper dia 25 de maig, del nou Reglament general de protecció de dades (RGPD) i us demanen que confirmeu la conformitat amb l’ús de les vostres dades. Per això, us proposem com a #termedelasetmana el terme dada de caràcter personal, que és un concepte clau en aquesta nova reglamentació.

Una dada de caràcter personal, o simplement dada personal, és qualsevol informació de caràcter numèric, alfabètic, gràfic, fotogràfic, acústic o de qualsevol altra mena que fa referència a una persona física identificada o identificable. Per exemple, són dades de caràcter personal el nom, el número de document nacional d’identitat, l’adreça postal, l’adreça electrònica, el número de telèfon, o qualsevol informació referent a la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen ètnic, la salut o la vida sexual.

Precisament amb motiu de l’entrada en vigor del nou Reglament, des del TERMCAT us oferim una infografia en què trobareu destacats i definits els principals drets a què es refereix la legislació, amb els equivalents en castellà i en anglès.

Protecció de dades: els termes clau

termcat_proteccioDades_vdFa dos anys que el Reglament general de protecció de dades (RGPD) de la Unió Europea va entrar en vigor, però a partir del 25 de maig d’aquest any és de compliment obligatori. Per tant, agafa el relleu de manera definitiva a la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD).

Aquest reglament s’ocupa, essencialment, de regular i protegir les dades de caràcter personal, i proporciona una sèrie de drets a les persones físiques perquè puguin controlar les seves dades. Un dels reptes més significatius de què s’ocupa el Reglament és la manera com les persones atorguen, de manera explícita i efectiva, el consentiment sobre la recollida i el processament de la informació personal. Atès que es tracta d’un reglament de la Unió Europea, proporciona un marc regulador comú per a tots els països de la UE, i és d’aplicació per a qualsevol empresa internacional que, tot i que no estigui establerta a la Unió Europea, hi presti els seus serveis i gestioni dades de caràcter personal.

Una de les novetats del Reglament és l’establiment de dues noves categories de dades de caràcter personal: les dades biomètriques i les dades genètiques. Les dades biomètriques són aquelles relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d’una persona. Per altra banda, les dades genètiques són les dades, extretes d’una mostra biològica, sobre les seves característiques heretades o adquirides.

A més a més, per a garantir el control de les dades personals, el Reglament també amplia els drets de les persones. Fins ara, eren vigents els anomenats drets ARCO (dret d’accés, dret de rectificació, dret de cancel·lació —a partir d’ara, amb el nou reglament, anomenat dret de supressió i dret d’oposició), als quals s’afegeixen els drets nous que estableix el Reglament: el dret a l’oblit, el dret a la limitació del tractament i el dret a la portabilitat de les dades.

Aquests drets augmenten el control que les persones interessades tenen sobre el tractament i la difusió que es fa de les seves dades de caràcter personal. Concretament, el dret a l’oblit és una extensió del dret de supressió i permet a les persones interessades obtenir la supressió de les seves dades i impedir-ne la difusió a internet. El dret a la limitació del tractament preveu que qualsevol persona pugui restringir les operacions de tractament de les seves dades personals. Finalment, el dret a la portabilitat de dades és el dret que té tota persona a rebre les seves dades en un format estructurat, d’ús comú i de lectura mecànica.

Trobareu tots els termes clau referits als drets previstos en el nou Reglament general de protecció de dades en la infografia que us hem presentat, i si voleu ampliar la informació, podeu consultar els termes al Cercaterm.

És el mateix ramadà que sawm?

Islam Book Islamic Arabic Literature Books Arabic

Avui comença el mes de ramadà del calendari islàmic. Aquest calendari és lunar, i per tant el començament del mes de ramadà no s’escau sempre en la mateixa data, sinó que varia cada any.

El mes de ramadà està estretament vinculat al concepte de dejuni o abstinència (en àrab, sawm), un dels cinc pilars bàsics de l’islam i que es duu a terme precisament durant el mes del ramadà.

Com que els practicants poden expressar-se en frases com ara “ha començat el sawm”, o “estic fent el mes del sawm”, en algunes fonts es pot trobar la confusió entre el nom del mes i la pràctica del dejuni. El nom del mes és ramadà (equivalent al que serien noms com ara maig, setembre o juliol) i la pràctica del dejuni es pot anomenar amb la forma àrab sawm.

Per a més detalls, podeu consultar les entrades corresponents a aquests dos conceptes del Diccionari de religions, elaborat per l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós amb l’assessorament del TERMCAT, en què trobareu prop de 1.500 conceptes definits relatius a les tradicions religioses amb més presència a Catalunya.

#termedelasetmana: programari de segrest o segrestador

ciberseguretat

Ransomware és una forma anglesa que de tant en tant l’actualitat informativa fa popular, i temible, a causa dels ciberatacs massius a què es refereix. Per si denominar-la en català ens pot ajudar, si no a combatre l’atac, almenys sí a entendre’l una mica més, us proposem com a #termedelasetmana el terme programari de segrest o segrestador, l’alternativa catalana a la forma anglesa recentment normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT.

Es tracta d’un tipus de programari maliciós (en anglès, malware) que restringeix totalment o parcialment l’accés als fitxers d’un dispositiu fins que no es paga una determinada quantitat de diners.

Tal com el terme anglès es forma a partir de ransom (‘rescat’) i –ware (de malware, ‘programari maliciós’), la catalana completa es forma també a partir de programari maliciós i de l’ús figurat de segrestar, que és el punt clau en l’estratègia d’atac (“Tenir algú aïllat dels altres, reclòs contra la seva voluntat, agafat per exigir-ne un rescat”, segons el diccionari normatiu).

La variant possible i difosa anteriorment, programari de rescat, no es considera prou precisa: segons els experts, podria associar-se, contràriament al que passa, a un programa que serveix per a alliberar un sistema o un dispositiu de l’atac que ha patit.

Habitualment el programari de segrest infecta el sistema operatiu com a troià o cuc i inicia l’encriptació dels fitxers infectats. El rescat acostuma a demanar-se en bitcoins, que és la criptomoneda descentralitzada i no controlada per cap banc ni govern, que funciona per mitjà d’un protocol propi basat en la tecnologia de la cadena de blocs i en xarxes d’igual a igual.

El TERMCAT ha estudiat més de 260 termes de l’àmbit de la ciberseguretat en col·laboració amb el Cesicat, el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, que trobareu en el diccionari en línia Terminologia de la ciberseguretat.

 

L’anar i venir dels ocells: els ocells migradors

infografia_migracio_ocells2

Durant el segon cap de setmana del mes de maig, se celebra el Dia Mundial de les Aus Migratòries, que es va establir l’any 2006 amb l’objectiu de conscienciar la població d’arreu del món sobre la necessitat de preservar els ocells migradors i els seus ecosistemes. Ens afegim a la celebració amb aquest apunt sobre alguns dels termes bàsics relacionats amb la migració dels ocells, que podeu consultar també en aquesta infografia interactiva.

Hi ha un bon nombre d’ocells, també anomenats aus, que, coincidint amb els canvis d’estació, es desplacen col·lectivament d’una regió climàtica a una altra, sovint recorrent distàncies molt llargues, amb l’objectiu de buscar llocs on reproduir-se, trobar aliment o fugir de les inclemències meteorològiques. Per a referir-nos-hi, podem utilitzar el terme ocell migrador o els sinònims ocell migratoriau migratòria, o també, simplement, migrador o migrant, formes sovint utilitzades pels especialistes.

Segons l’època de l’any en què es produeix la migració, parlem de migració prenupcial, que té lloc a la primavera, quan les poblacions d’ocells es desplacen, generalment de sud a nord i de sud-oest a nord-est, des de les zones geogràfiques on han passat l’hivern cap a zones climàticament més favorables per a la reproducció i la cria; i de migració postnupcial, que es produeix quan els ocells abandonen les seves zones de reproducció i es desplacen, generalment de nord a sud i de nord-est a sud-oest, cap a zones climàtiques més càlides per passar-hi l’hivern.

Entre les moltes espècies d’ocells estivals que, amb la primavera, arriben a Catalunya per reproduir-se, podem destacar el camallarga comú (Himantopus himantopus), l’enganyapastors europeu (Caprimulgus europaeus) i el falciot negre (Apus apus). La fi de l’estiu assenyala el moment en què aquests ocells tornen a migrar cap al sud i cedeixen el lloc als ocells hivernants, com ara l’ànec cullerot comú (Spatula clypeata) i el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), que venen de zones geogràfiques més fredes i es queden a passar l’hivern a casa nostra.

També hi ha ocells migradors, els ocells de pas, que recorren grans distàncies i que, en el transcurs del seu desplaçament, fan parada en un territori per alimentar-se i descansar durant un breu període de temps abans de reprendre el seu viatge migratori. El becplaner comú (Platalea leucorodia) i el falcó cama-roig (Falco vespertinus) són algunes de les espècies d’ocells que corresponen a aquesta categoria.

I, finalment, hi ha ocells sedentaris o residents, com és el cas del gamarús eurasiàtic (Strix aluco), el picot garser gros (Dendrocopos major) o la polla d’aigua comuna (Gallinula chloropus), relativament abundants a Catalunya, que romanen tot l’any en una mateixa zona geogràfica sense efectuar moviments migratoris.

Si us heu quedat amb ganes de seguir coneixent altres noms d’ocells d’arreu del món, podeu consultar el Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes.

 

Decidiran els boxes o els boxs?

box

Les curses de Fórmula 1 no es decideixen només a la pista. A més de l’habilitat del pilot i les virtuts del monoplaça, també hi pesa, i molt, l’estratègia d’aturades segons l’estat dels pneumàtics i els incidents de la cursa.

Ara bé, on s’aturen els monoplaces per canviar pneumàtics i reparar o reajustar el que calgui? Als boxes, als boxs o als boxos? Doncs bé, en català (sigui al Circuit de Barcelona-Catalunya o al circuit urbà de Montecarlo), les aturades es fan als boxs.

Per dos motius:

En primer lloc, box és un manlleu, és a dir una paraula incorporada al català des d’una altra llengua. Per tant, com a paraula catalana, se li apliquen les regles del català per fer el plural (o el femení en cas de noms de dos gèneres o d’adjectius), en comptes de copiar-lo de la llengua original.

Això descarta el plural *boxes, que segueix un patró anglès i no català. De la mateixa manera, diem currículums (en comptes del llatí curricula) o òperes (en comptes de l’italià opere).

En segon lloc, tot i que els noms i adjectius masculins aguts acabats en –x solen fer el plural en -os (fax-faxos, calaix-calaixos), també n’hi ha alguns que fan el plural afegint-hi només una -s (dux-duxs, linx-linxs). I box forma part d’aquest petit grup i fa el plural boxs, tal com s’indica en el diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans.

En resum: si mai heu de dissenyar l’estratègia d’una cursa, haureu d’indicar al vostre pilot, o a la vostra pilot, que s’aturi tantes vegades als boxs. I, si el vostre càlcul és bo, els segons que podrà esgarrapar amb els pneumàtics nous compensaran els segons i els llocs de classificació que perdrà en cada aturada.

Trobareu la fitxa d’aquest terme al Cercaterm. I si us interessen els altres termes de l’àmbit, no deixeu de consultar el Diccionari d’automobilisme.

Què és l’art natura?

ArtNatura_RobertSmithson

L’art natura és una obra artística integrada en la natura i, per regla general, de grans dimensions. Està basada en la manipulació dels elements d’un hàbitat natural mitjançant elements propis de la societat de consum. En català, el terme art natura és preferible a land art (forma molt més habitual però no normativa), perquè el TERMCAT va adaptar-ne la denominació. Així apareix en el Diccionari d’Història de l’Art, que recull els termes més emprats en l’ensenyament i aprenentatge de la Història de l’Art.

Les formes castellanes són arte de la naturaleza land art. Les formes angleses són earth artearthworks i land art.

Jaume Salvà i Lara

(Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà: https://www.jaumesalvailara.cat/inici/que-es-lart-natura; imatge: obra de Robert Smithson)