És adequat el verb agendar?

agendar

De la mateixa manera que *calendaritzar es considera incorrecte en comptes d’establir o fixar un calendari o planificar, tampoc no s’accepta la forma *agendar, que cal substituir per anotar a l’agenda o alguna expressió anàloga.

✘ El secretari ha d’agendar les activitats del president.

✓ El secretari ha d’anotar a l’agenda les activitats del president.

Altres alternatives són donar o reservar hora, fixar una cita, planificar o programar, segons els casos.

✘ Truqueu i us l’agendarem.

✓ Truqueu i us donarem hora.

✘ Ja han agendat els actes de la setmana cultural de l’institut.

✓ Ja han programat els actes de la setmana cultural de l’institut.

 

[Apunt redactat i publicat originalment pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]

#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.

Com és un teatre grec?

teatreGrec

A l’antiguitat clàssica ja hi comencem a trobar edificis amb una finalitat diferent a la religiosa, la de govern o la militar. A Grècia s’hi popularitza un gènere literari representat: el teatre. I s’hi desenvolupa un edifici dissenyat i construït per poder oferir la millor experiència teatral llavors. Roma n’agafarà la idea però amb uns canvis substancials en la concepció.

Si ens centrem en el teatre grec clàssic, hem de dir que és un edifici a l’aire lliure construït aprofitant la falda d’una muntanya, amb una càvea que sobrepassa la mitja circumferència, un prosceni i una escena. El que caracteritza i distingeix el teatre grec del romà és l’aprofitament de la muntanya i els més de cent vuitanta graus de la càvea. És un edifici sense sostre i, la gent que assistia a l’espectacle tenia unes vistes espectaculars més enllà de l’escena. Els actors eren doblats pel cor, que es trobava a l’orquestra, l’espai circular que quedava entre el públic i els actors.

El més famós i un dels més ben conservats és el d’Epidaure. A més d’estar situat en un indret espectacular, enfora de nuclis urbans actuals, té una acústica extraordinària: des de qualsevol punt de la càvea es pot sentir la dringadissa d’una moneda que es deixa caure a l’orquestra.

En castellà s’anomena teatro griego i en anglès Greek theater.

Informació extreta del Diccionari d’Història de l’Art, una eina avalada pel TERMCAT indispensable per a estudiosos i interessats en l’art. Disponible en paper a Amazon.

Jaume Salvà i Lara

[Aquest apunt va ser publicat originàriament al blog de Jaume Salvà.]

 

Terminologia d’estiu

estiu

L’estiu es fa sentir, i el notem per les temperatures, per les tempestes de tarda, per les hores de llum, per les vacances… El podem notar, però, en la terminologia?

Si més no, ens podem fixar que el complement d’estiu és present en força terminologia, i d’àmbits ben diversos. Per exemple, com era fàcil de preveure, té presència en termes de l’àmbit de la botànica, com ara en l’abellera d’estiu, en la viola d’estiu, en el lletsó d’estiu, en l’espígol d’estiu, en el timó d’estiu, en la tòfona d’estiu o en l’adonis d’estiu.

En un sector no gaire allunyat d’aquest, però més vinculat a la indústria i a l’explotació ramadera, també trobarem termes com ara la fusta d’estiu, el pelagrí d’estiu, la pastura d’estiu, la poda d’estiu i fins i tot el pèl d’estiu.

I no deixarem gaire lluny l’entorn natural, tot i que l’àmbit temàtic és ben diferent, en termes com ara colònia d’estiu i casal d’estiu. I com que ja hem entrat en l’àmbit de l’educació, també hi trobarem els termes escola d’estiu i universitat d’estiu.

En l’àrea de les ciències de la salut, curiosament, els termes d’estiu sembla que ens vulguin recordar que aquest és el temps privilegiat per a conèixer altres terres, i així hi trobem l’alveolitis d’estiu del Japó, l’encefalitis russa vernoestival i la febre d’estiu o grip estival italiana.

I no acabem encara l’estiu, que és també present en altres termes del Cercaterm: hi trobarem l’horari d’estiu, l’anorac d’estiu, el monsó d’estiu o l’uniforme d’estiu, sense anar més lluny.

Ja ho veieu: un bon munt de terminologia vestida d’estiu, que us convidem a conèixer d’una manera ben ràpida i senzilla, que aquesta no és època de grans esforços: només cal que feu clic als diversos enllaços. I que passeu molt bon estiu!

#termedelasetmana: incomoditat tèrmica

incomoditatTermica

És ben probable que us hagi passat més d’una vegada: vas amb la roba més fresca que tens, perquè fa molta calor, i quan entres a l’autobús, a l’oficina, al tren… desitjaries haver agafat l’anorac de plomes, els guants i la gorra de llana! O a l’inrevés: en ple mes de gener vas ben abrigat, perquè fa fred, i de sobte quan entres en els mateixos llocs l’escalfor excessiva fa que et faci nosa tota la roba que portes. Aquesta sensació tan coneguda té un terme específic que s’hi refereix, i és el nostre #termedelasetmana: és la incomoditat tèrmica.

Es defineix com la manca de confort provocada per l’alteració de factors ambientals com la temperatura i la humitat. Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu semànticament adequat a partir del significat dels seus components.

Hi ha un aspecte rellevant que cal tenir en compte: l’equivalent anglès del terme és thermal discomfort, i això comporta que en alguns textos es comenci a documentar el calc inadequat *disconfort tèrmic. En català es pot documentar la forma desconfort, com a antònim de confort, però el terme incomoditat tèrmica es considera més adequat, és paral·lel al que es documenta en altres llengües romàniques i té un ús més generalitzat en els textos especialitzats.

Són adequats els termes turistificació o turistització?

turistificacio

Els termes turistificació i turistització són igualment adequats per a referir-se al procés de convertir en turístic un punt geogràfic, comercial o històric, un fet social o cultural, un producte, etc. Aquestes formes s’utilitzen també, a vegades, amb una connotació negativa per a referir-se a la presència massiva de turistes.

Des del punt de vista lingüístic estan ben formades, a partir de la nominalització dels verbs turistificar i turistitzar, creats sobre la base de l’adjectiu turístic -a amb els sufixos –ificar i –itzar, que són sufixos cultes productius en la formació de verbs de la primera conjugació a partir de noms i d’adjectius, que aporten un significat genèric referit a processos i operacions. En espanyol (turistificación o turistización), francès (touristification o touristisation), italià (turisticizzazione) i anglès (touristification) es documenten formes paral·leles.

Podeu consultar la fitxa terminològica completa d’aquest terme al Cercaterm.

El poder dels estats: com es diu hard power i soft power en català?

poderDurSuau

En relacions internacionals i ciències polítiques és habitual usar els termes hard power soft power, termes oposats que descriuen diferents tipus de poder que pot exercir un actor internacional, és a dir, un estat, una organització internacional o un actor no governamental.

Aquests dos conceptes els va formular el politicòleg nord-americà Joseph Nye a finals del segle XX, i el Consell Supervisor ha fixat recentment les formes poder dur poder suau, respectivament, per a fer-hi referència.

El poder dur designa el poder coactiu d’un actor internacional, el qual es mesura en funció dels seus atributs i la voluntat d’emprar-los. El poder dur recorre sovint a l’amenaça o l’ús de la força, les sancions econòmiques i, menys habitualment, a l’ús d’incentius.

Per altra banda, el poder suau fa referència a la capacitat de convicció i d’influència que té un actor internacional per a aconseguir que un altre actor tingui els mateixos objectius que ell. Aquesta capacitat de persuasió s’aconsegueix, essencialment, amb recursos intangibles com la cultura, els valors o la ideologia, i, secundàriament, amb l’ús de recursos econòmics.

El Consell Supervisor del TERMCAT ha considerat la necessitat de fixar una denominació en català per a fer referència a aquests dos conceptes, ja que es feien servir diverses alternatives al costat del manlleu anglès. Finalment, ha aprovat les denominacions poder dur i poder suau, calcs de les formes angleses hard power i soft power, respectivament, perquè són formes lingüísticament adequades, a partir del sentit normatiu dels adjectius dur (“Mancat de suavitat. Una paraula dura. Una resposta dura”) i suau (“Que hi exerceix una acció d’una intensitat moderada, sense res de violent, de brusc. Un perfum suau”); són les formes més utilitzades en català per a designar aquests conceptes, a banda dels manlleus de l’anglès, ja es documenten en nombrosos textos d’especialitat, i tenen el vistiplau de la majoria d’experts consultats.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: escola d’estiu

 

escolaDestiu

Aquests dies, els qui han d’ensenyar, n’aprenen. I moltes aules que han quedat buides de quitxalla s’han tornat a omplir, però de mestres i professors. Les primeres setmanes de juliol, per a molts professionals de l’ensenyament, estan dedicades al terme que us proposem com a #termedelasetmana: l’escola d’estiu.

Fa referència al dispositiu organitzatiu que té per objecte la formació permanent del professorat i la seva actualització científica i didàctica durant el període estival de vacances escolars.

Es tracta d’un terme que té un ús generalitzat des de fa anys, i que trobareu al costat de prop de 2.000 altres termes al Diccionari d’educació.

Aprofitem el #termedelasetmana per fer arribar l’agraïment a tots els professionals que dediquen el seu temps i els seus esforços per dur a terme de la millor manera possible la noble i difícil tasca d’educar.

És adequada la forma escurçada trans per a transgènere?

trans

La forma trans és adequada com a reducció de transgènere, ja sigui com a substantiu masculí i femení (un trans, una trans) o bé com a adjectiu (una persona trans, la comunitat trans). Aquesta forma, a més, sol ser la preferida dins l’àmbit LGBT perquè es considera més neutra i més inclusiva.

El terme transgènere designa la persona amb una identitat de gènere que no concorda amb el sexe que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques o que no s’ajusta a les categories de gènere tradicionalment establertes.

És una designació que va néixer als Estats Units cap als anys vuitanta del segle XX com a reacció a la forma d’origen mèdic transsexual i està relacionada amb la crítica al sistema binari tradicional home-dona. La forma transgènere engloba tot el ventall de persones amb identitats de gènere no normatives (transsexuals, queers, persones de gènere fluid, persones agènere, etc.).

La forma trans també s’usa de vegades com a escurçament de transsexual, el qual designa específicament la persona transgènere que s’identifica amb el sexe contrari a aquell que li va ser assignat en néixer segons les seves característiques biològiques. Sovint, a més, s’associa a les persones que han completat la transició per a adequar la seva expressió de gènere a la seva identitat de gènere, especialment a les que s’han sotmès a tractaments mèdics i a una operació de reassignació sexual.

Si esteu interessats en tota aquesta terminologia és un bon moment per consultar el nou Diccionari LGBT, de Marta Breu, que acaba de publicar el TERMCAT.

Gestants per a altres pares

gestacioSubrogada

Les dones que gesten un infant destinat a ser criat per algú altre reben el nom en català de gestants per substitució o gestants subrogades. I la pràctica que duen a terme aquestes dones, permesa en països com ara l’Índia, Mèxic o alguns estats dels Estats Units, s’anomena gestació per substitució o gestació subrogada.

El Consell Supervisor ha fixat recentment aquestes denominacions, que ja tenen ús i són correctes des d’un punt de vista lingüístic, i ha bandejat les denominacions creades a partir dels nuclis mare maternitat perquè són semànticament inadequades, ja que la gestant no és qui farà de mare de l’infant, ni tampoc en serà la mare legal.

La persona o les persones que encarreguen la gestació per substitució, en canvi, sí que reben el nom de pare o mare, perquè són les que efectivament faran de pares de l’infant i en seran els pares legals. Concretament, la denominació acordada per a fer-hi referència és pare d’intenció o mare d’intencióEs tracta, probablement, de traduccions directes de la forma anglesa intended parent, que, tot i que no recullen estrictament el sentit de intended (aquest adjectiu significa ‘futur’ o ‘pretendent’), també són explicables en català, pel fet que el pare o mare d’intenció és el que té la voluntat de fer de pare o mare.

Per a designar els pares d’intenció s’han descartat altres formes que, si bé tenen un cert ús, o bé són opaques i no tenen el vistiplau dels experts (pare comitent o mare comitent), o bé no són adequades des d’un punt de vista semàntic (pare subrogador o mare subrogadora), perquè la persona que subroga és qui assumeix els drets d’un altre, és a dir, la gestant, en aquest cas.

La gestació per substitució genera grans debats ètics i no està permesa en la majoria de legislacions. A casa nostra, per exemple, està prohibida, i per això cada vegada hi ha més persones que es desplacen a altres països, motivades per diferents situacions (infertilitat dels dos membres d’una parella, infertilitat femenina, parella homosexual, etc.), per poder tenir un fill gràcies a una gestant per substitució. Tot això fa que sigui especialment important disposar de denominacions neutres i adequades en català per a fer referència als diferents conceptes relacionats amb aquesta pràctica. Cal tenir present que les formes mare de lloguer ventre de lloguer, àmpliament conegudes, són solucions col·loquials, imprecises i connotades negativament.

Podeu consultar les fitxes completes dels termes fixats pel Consell Supervisor, amb els equivalents en altres llengües, les definicions, notes explicatives i els criteris concrets aplicats en l’aprovació de cada cas, a la Neoloteca i al Cercaterm.