Respostes a l’enquesta sobre monedes

Monedes_Món

Aprofitant que hem publicat fa pocs dies el diccionari en línia Monedes del món, hem volgut posar a prova els vostres coneixements sobre el tema o la vostra perícia fent cerques simples o avançades en el nostre diccionari. Perquè les respostes a les cinc preguntes llançades per Twitter les podíeu trobar fàcilment si entràveu al diccionari.

I estem contents perquè heu estat molts usuaris els que us heu animat a contestar preguntes. Moltes gràcies a tothom per participar-hi! Ara donarem les respostes i cadascú que es posi nota.

La primera pregunta era molt fàcil. El sol és la unitat monetària del Perú. A Costa Rica tenen el colon i a Colòmbia fan servir el peso colombià. Ho ha endevinat el 79 % dels participants.

La segona pregunta era per despistar, perquè demanava si a Europa encara circulen francs. La resposta és que sí, els francs suïssos, que són oficials a Suïssa i a Liechtenstein. Segurament, per a la majoria de nosaltres, pensar en francs és pensar en francs francesos. I, és clar, els francs francesos sí que estan fora de circulació perquè a França la moneda oficial és l’euro. Ho ha encertat el 82 % de participants.

La tercera pregunta era molt difícil. La unitat monetària de Papua Nova Guinea (gairebé a les nostres antípodes) és el kina. El lev és la moneda de Bulgària i el ringgit és oficial a Malàisia. Ho ha encertat el 61 % de participants.

La quarta pregunta també era difícil, però es podia saber fent una cerca simple al diccionari. MAD és el codi ISO internacional del dírham marroquí. Aquest codi està format per dues lletres (poden ser les dues primeres o unes altres) del nom del país i la lletra inicial de la moneda, en l’ordre sintàctic anglès. En aquest cas, Moroccan dirham. Ho ha encertat només el 37 % de participants.

I l’última pregunta, la cinquena, demanava sobre la moneda actual de l’Equador, que ja no és el sucre, sinó el dòlar dels Estats Units. Ho ha encertat el 84 % de participants.

I fins aquí les respostes. Esperem que, si més no, us hagi entrat una mica de curiositat de consultar el nostre diccionari.

#termedelasetmana: seriòfil

seriofil

El dia 21 de novembre s’escau el Dia Mundial de la Televisió, establert per l’ONU l’any 1996 per convidar els Estats a promoure programes centrats en la pau, la seguretat, el desenvolupament econòmic i social i la cultura. Ens afegim a la commemoració amb un dels termes que el consum de televisió ha posat en circulació: es tracta del terme seriòfil | seriòfila.

Un seriòfil és una persona aficionada a les sèries de televisió. És un terme de creació relativament recent, en què s’adjunta el formant –fil (del grec phílos ‘amic’, ‘amant’) a la base substantiva sèrie (que prové del llatí series). Com que el sistema de creació segueix el patró de les formacions cultes creades amb el mateix sufix, la vocal d’enllaç més adequada és la -o, com es veu en casos paral·lels (germanòfil, bibliòfil, cuinòfil, acidòfil, etc.). No és recomanable, per tant, la forma *serièfil.

Si sou seriòfils, doncs, us desitgem que gaudiu molt de les vostres sèries preferides, tant en el Dia de la Televisió com la resta de dies de l’any.

Garum o gàrum? Què és?

garum.jpg

La forma adequada en català és gàrum. Es tracta d’un condiment d’olor i gust forts obtingut fent marinar vísceres i trossos de peix en salmorra amb herbes aromàtiques. Era molt apreciat en la cuina grega i sobretot romana, en la qual es considerava un aliment afrodisíac; era car i només era consumit per les classes altes. Actualment hi ha moltes receptes que el tornen a utilitzar i es reivindica com a condiment que forma part de la nostra tradició culinària.

El mot procedeix del llatí garum. En llatí és un mot pla, perquè en llatí no hi ha mots aguts. Per això quan adaptem un llatinisme al català, l’accent recau normalment a la penúltima síl·laba o, si la penúltima és breu, a l’avantpenúltima. És el mateix que passa amb altres mots bisíl·labs d’origen llatí en què la síl·laba tònica és la penúltima per aquest motiu: àlbum, àrum, fílum, fòrum, hílum, sèrum, etc. La forma *garum, doncs, amb pronúncia aguda, no s’adequa a l’etimologia.

La responsabilitat social i els seus termes

responsabilitat_social

Durant la setmana del 14 de novembre se celebra la Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya. Entre els objectius d’aquesta iniciativa hi ha l’interès de facilitar les eines que permetin implementar la responsabilitat social en tota mena d’entitats, i una bona manera de fer-ho és compartir la terminologia més adequada per a referir-se als conceptes propis d’aquest àmbit.

Es tracta de conceptes com ara accessibilitat universal, per una banda, o disseny universal, per una altra, que descriuen maneres de concebre els productes i serveis oferts. També són interessants els termes que es refereixen a maneres de fer o condicions, com ara comportament èticdesenvolupament sostenible (o creixement sostenible), diàleg socialdiligència degudaigualtat d’oportunitats i igualtat de gènere.

I per entendre l’abast del concepte de responsabilitat social, és rellevant tenir clars termes com ara cadena de valoresfera d’influènciaimpactepart interessada (sovint més conegut per la forma anglesa, stakeholder), rendició de comptessostenibilitat o transparència.

Tots aquests conceptes, i encara més, els trobareu reunits al Vocabulari de la responsabilitat social, una eina en línia que presenta els termes definits i amb els equivalents en castellà, anglès, francès i alemany, i amb algunes notes conceptuals molt aclaridores.

#termedelasetmana: diabetis mellitus

diabetis

El dia 14 de novembre és el Dia Mundial de la Diabetis, dedicat aquest any 2017 especialment a les dones. Us proposem, doncs, com a #termedelasetmana el terme que es refereix a un dels tipus més freqüents d’aquesta malaltia: la diabetis mellitus.

La diabetis mellitus és una malaltia metabòlica que es caracteritza perquè l’organisme fa un ús escàs de la glucosa. La glucosa és un sucre que, quan arriba a les cèl·lules, actua com a font d’energia en els processos vitals. Si el cos és incapaç d’aprofitar-la, en lloc de penetrar a les cèl·lules, s’acumula a la sang i provoca una hiperglucèmia, que pot tenir conseqüències greus. Per tant, la diabetis mellitus és una malaltia que requereix un bon control metabòlic per evitar o frenar possibles complicacions a llarg termini.

Pel que fa als aspectes lingüístics, convé fixar-se, per una banda, en la vocal final de diabetis, que en català és una i. Pel que fa al mot mellitus, és d’origen llatí (‘de la mel’), i en els contextos més habituals, tant especialitzats com de divulgació, no se sol escriure en cursiva, sinó en rodona (i se sol pronunciar com si hi hagués una sola ela).

La data de celebració d’aquest esdeveniment commemora l’aniversari del naixement de Frederick Grant Banting, un dels descobridors de la insulina l’any 1922.