#termedelasetmana: jazz

© Flickr Henrik Berger Jørgensen
© Flickr Henrik Berger Jørgensen

Aquesta setmana comença el 35è Festival Jazz Terrassa, tota una referència entre els festivals musicals de Catalunya. Des del TERMCAT us proposem d’afegir-nos-hi amb el nostre #termedelasetmana: jazz.

El terme jazz és un manlleu de l’anglès que designa un estil musical d’arrels populars originat a finals del segle XIX o començaments del XX entre les comunitats afroamericanes dels Estats Units, que es caracteritza per la improvisació, l’harmonia i una polirítmia molt marcada i sincopada.

La introducció del terme (d’etimologia desconeguda) en català és un exemple prototípic de manlleu no adaptat, i aquesta característica es manté tant en formes derivades (jazzístic) com en formes de creació més recent (jazz fusió, jazz llatí, acid-jazz…). Per a més informació sobre les possibilitats d’adaptació dels manlleus, us recomanem aquesta Finestra neològica.

I si el que us interessa és consultar les fitxes terminològiques corresponents a aquest terme i a molts altres termes relacionats, us recomanem de visitar el diccionari en línia Terminologia dels estils musicals. Ah, i no us perdeu, tampoc, la cronologia interactiva Els estils musicals, en què podeu situar en la línia del temps cadascun dels estils i, a més, gaudir d’algunes de les millors interpretacions de cadascun dels estils recollits.

Com adaptem els termes amb m- de ‘mobile’?

El prefix anglès m- correspon a l’abreviació de l’adjectiu mobile. Tal com ha passat amb e- per a l’adjectiu electronic, es tracta d’un recurs de prefixació per a la formació de termes relacionats, en aquest cas, amb transaccions, gestions o intercanvis d’informació fets amb dispositius mòbils. Aquest recurs ha esdevingut productiu a l’hora de denominar nous conceptes paral·lels als que ja s’han format amb electrònic (e-business / m-business, e-learning / m-learning, etc.).

La proposta de formació en català per a aquests termes és posposar al substantiu l’adjectiu mòbil, que pren el nou significat de ‘fet a través d’un dispositiu mòbil’. És el cas, per exemple, de negocis mòbils (m-business), administració mòbil (m-administration), aprenentatge mòbil (m-learning) o govern mòbil (m-government). Es generen així formes descriptives, entenedores i que s’ajusten a la sintaxi pròpia del català.

Podeu consultar aquesta informació amb més detall a la fitxa de criteri corresponent del Cercaterm. I si us interessen altres termes relacionats amb la telefonia, us recordem que teniu a la vostra disposició aquest tríptic.

#termedelasetmana: grafè

© iStock_Bumbasor
© iStock_Bumbasor

Aquesta setmana ve marcada per la celebració del Mobile World Congress 2016 a Barcelona. El #termedelasetmana que us proposem sembla que està cridat, segons algunes veus, a esdevenir un dels conceptes clau en el desenvolupament de la tecnologia dels propers anys. Es tracta del terme grafè, que ja havíem destacat temps enrere.

El grafè és un material d’un sol àtom de gruix format per una estructura bidimensional d’àtoms de carboni disposats en forma d’hexàgons, el qual presenta un conjunt de propietats físiques molt interessants i ha esdevingut un camp de proves extraordinari en terrenys com la nanotecnologia.

La denominació grafè està formada per la base graf(it) (perquè el grafè es pot obtenir per exfoliació del grafit) i el sufix –è designador d’hidrocarburs, paral·lelament a formes com ara alquè (de alcohol + –è) i etilè (de etil + –è).

Mentre esperem descobrir quines novetats ens proporcionarà l’estudi i l’ús del grafè, de moment us convidem a visitar-ne la fitxa terminològica corresponent, en què veureu els equivalents en altres llengües, la definició i altres detalls.

#termedelasetmana: espaitemps

CC Pixabay_JohnsonMartin
CC Pixabay_JohnsonMartin

Per la notable fita científica que suposa el recent anunci de la detecció d’ones gravitacionals, volem destacar espaitemps com el nostre #termedelasetmana. Aquest descobriment confirma la hipòtesi d’Einstein, qui ja va predir l’existència d’aquestes pertorbacions de l’espaitemps ara fa tot just cent anys, en el marc de la seva teoria general de la relativitat.

Ens expliquen els físics que les ones gravitacionals (o gravitatòries: vegeu aquest altre apunt) detectades provenen de l’energia alliberada pel col·lapse de dos forats negres, ara fa uns 1.300 milions d’anys, la qual ha viatjat pel temps i l’espai en forma d’ones fins a la Terra, on finalment l’observatori LIGO les ha pogut detectar. Aquestes ones són, doncs, pertorbacions de la geometria de l’espaitemps.

El concepte de espaitemps, introduït per Hermann Minkowski a principi del segle XX, resulta de considerar conjuntament els conceptes físics de espai i temps, i s’utilitza tant en relativitat especial com en relativitat general per a designar, precisament, l’espai de quatre dimensions (les tres que corresponen a les de l’espai i una de temporal). Des del TERMCAT no ens veiem amb cor d’ajudar els científics en els nous i interessants reptes de comprensió de l’univers que planteja aquest descobriment, però sí que us podem recordar que, segons la normativa d’ús del guionet de l’Institut d’Estudis Catalans, la grafia adequada per a aquest terme compost és espaitemps, sense guionet.

Us convidem a consultar el Diccionari de física en línia, en el qual trobareu més terminologia de relativitat especial i general i d’astrofísica.

Ones gravitatòries o ones gravitacionals?

Ones_Gravitatories

En català són adequades tant la denominació ona gravitatòria com la forma ona gravitacional per a designar la pertorbació de la geometria de l’espaitemps que es propaga com una ona, en el marc de la relativitat general.

El diccionari normatiu recull els adjectius gravitatori -òria i gravitacional com a sinònims. Ambdós són derivats del verb gravitar per procediments de derivació diferents: en el cas de gravitatori -òria, s’ha adjuntat a l’arrel del verb gravitar (gravita-) el sufix adjectival -tori -tòria; en el cas de gravitacional, a la mateixa arrel verbal s’ha adjuntat el sufix -ció per a formar el substantiu gravitació, al qual, al seu torn, s’ha adjuntat el sufix -al, amb una n d’enllaç, per a formar l’adjectiu gravitacional. Pel que fa a aquest darrer adjectiu, convé recordar que el sufix -al, si bé és productiu en català com a productor d’adjectius, també té una presència considerable en adjectius d’àmbits cientificotècnics d’origen anglès, i possiblement és a través de l’anglès que s’ha estès l’ús d’aquest adjectiu en contextos científics catalans.

Aquests dies, les ones gravitatòries o gravitacionals són les protagonistes d’un notable esdeveniment científic, ja que se n’han detectat proves experimentals directes i probablement definitives, just cent anys després que Albert Einstein en predigués l’existència.

Amb la voluntat d’oferir informació terminològica útil i veraç, hem actualitzat les notes d’aquesta entrada en el nostre Diccionari de física, perquè facin referència a aquesta fita històrica en la física moderna. D’acord amb l’ús i l’opinió dels especialistes, també hem actualitzat la relació de sinonímia de les formes que avui comentem. Us convidem a consultar-hi aquest i altres termes de relativitat general, i a fer-nos arribar els suggeriments que vulgueu per a millorar-lo.

Com podem dir storytelling en català?

© iStock / vasabii
© iStock / vasabii

La forma proposada en català en l’àmbit del màrqueting digital és relat de marca. Es tracta d’un recurs creatiu consistent a explicar una història real o de ficció que reflecteixi els valors d’una marca, amb l’objectiu d’establir un vincle emocional amb el públic i fer-li arribar de manera eficaç un missatge determinat.

En altres contextos comunicatius, educatius i publicitaris es poden fer servir també altres opcions com ara narrativa o relat, perquè la forma anglesa storytelling fa referència en la llengua general precisament al fet d’explicar o contar històries, narrar… Com diu @thinkcopy en el seu blog “L’art de narrar històries o de convertir un missatge en relat s’ha convertit en l’imperatiu de la comunicació actual”.

Si, a més, aquesta història es comunica a través de diversos mitjans o plataformes amb aportacions dels usuaris el terme adequat és narrativa transmèdia.

Trobareu aquests termes a la Terminologia de màrqueting digital. És un projecte obert i dinàmic que s’enriqueix amb les propostes que els usuaris volen compartir a les xarxes socials. Si hi voleu participar, podeu fer arribar les vostres propostes pel Twitter amb l’etiqueta #màrquetingdigital.

#termedelasetmana: pluja d’estels

Si sou uns bons aficionats a l’observació dels astres és ben probable que ja estigueu al cas que aquests dies es poden observar els alfa-Centàurids. Si és la primera vegada que sentiu aquesta denominació, heu de saber que es tracta d’una pluja de meteors amb radiant a la constel·lació de Centaure, que té lloc anualment la primera quinzena de febrer, amb el pic d’activitat al voltant del 8 de febrer.

Us proposem precisament com a #termedelasetmana el terme pluja de meteors o pluja d’estels. Un meteor, tot i la denominació sinònima popular, no té res a veure amb un estel: és un fenomen lluminós que és originat en passar ràpidament un meteoroide a través de l’atmosfera terrestre i apagar-se tot seguit. I una pluja de meteors és una successió de meteors en un interval curt de temps que es produeix periòdicament en passar la Terra a prop de l’òrbita d’un cometa. En el Diccionari de física podeu llegir també una interessant nota enciclopèdica sobre aquest concepte, i aprendre que durant una pluja d’estels, els meteors, per un efecte de perspectiva, semblen provenir d’un punt concret de l’esfera celeste, el radiant. La ubicació del radiant dóna nom a les diferents pluges d’estels, com ara els Perseids, amb radiant a la constel·lació de Perseu, o els Gemínids, amb radiant a la constel·lació de Gèminis.

Per il·lustrar el concepte, us hem preparat aquest mapa interactiu, en què podreu consultar les denominacions que reben algunes de les pluges d’estels. I si us queda curiositat i voleu saber els criteris que hi ha al voltant dels noms d’aquests fenòmens, us convidem a consultar també el Criteri per a la denominació catalana de les pluges de meteors, que ha aprovat recentment el Consell Supervisor del TERMCAT i que ofereix informació ben precisa sobre tots els aspectes que cal tenir en compte en relació amb aquests termes (masculí o femení, plural, majúscula o minúscula, ús de les lletres gregues, etc.).

Què és un gif animat?

Exemple de gif animat
Exemple de gif animat

Un gif animat és un vídeo curt fet a partir d’imatges comprimides en format GIF que pot penjar-se en algunes plataformes socials i que s’activa automàticament, sense que l’usuari en demani la visualització (en podeu veure un exemple en la il·lustració d’aquest mateix apunt). Habitualment es penja en plataformes com Google Plus, Tumblr, Twitter i Facebook.

La forma gif és una lexicalització de la sigla GIF, referida a la denominació anglesa graphics interchange format, en català format d’intercanvi de gràfics. Es tracta d’un tipus de format de compressió d’imatges gràfiques de 8 bits en color, que és un mode de compressió sense pèrdues que permet aconseguir factors de compressió de 2:1. La forma gif s’utilitza també per a denominar els fitxers guardats en aquest format. La pronúncia més habitual entre els especialistes és amb la g velar (com si fos escrit “guif”).

#termedelasetmana: clúster

CC_Flickr_Terry_Russell
CC_Flickr_Terry_Russell

El #termedelasetmana que presentem és prou conegut en l’àmbit industrial. Es tracta del terme clúster, que es refereix a un grup d’empreses i institucions de suport concentrades en un territori i dedicades de manera complementària a un mateix negoci que treballen cooperativament en projectes comuns, amb l’objectiu d’augmentar la seva competitivitat empresarial i també la competitivitat del sector. En l’àmbit català hi ha clústers potents en el camp del tèxtil i la moda, per exemple. Té com a formes sinònimes les denominacions clúster industrial i districte industrial.

El terme és una adaptació gràfica de la paraula anglesa cluster, que designa en general un conjunt d’elements del mateix tipus ajuntats o que es presenten agrupats. La mateixa adaptació s’ha fet en camps com la informàtica, per exemple, per a referir-se a un conjunt d’unitats funcionals interconnectades per mitjà d’una xarxa que actuen com una sola unitat.

Convé tenir en compte, tanmateix, que no sempre que en anglès es fa servir el mot cluster en català es fa servir l’adaptació clúster. Sovint són més adequades formes com ara agrupació, conjunt, grup, etc. Per exemple, també en informàtica es fa servir grup de sectors (unitat lògica d’un disc); i en estadística, agrupament (subconjunt d’una mostra), etc. Podeu veure al Cercaterm altres termes que en anglès contenen el mot cluster per a identificar quines són les propostes catalanes alternatives més adequades.

Zika: aspectes lingüístics

CC_Rafaelgilo
CC_Rafaelgilo

Aquests dies els mitjans estan parlant d’una malaltia anomenada febre del Zika (també coneguda com a febre vírica del Zika o malaltia del Zika), que afecta extensos territoris de Sud-Amèrica i Amèrica Central i alguns llocs concrets d’Àsia i Oceania.

Es tracta d’una infecció causada pel virus del Zika, que es manifesta amb una simptomatologia característica (febre, erupcions a la pell, dolors articulars i conjuntivitis i vermellor als ulls). Normalment té un curs lleu, de durada curta (d’uns dies a una setmana). Els casos greus, que requereixin hospitalització, són poc habituals. En les àrees on la malaltia és freqüent s’ha observat un augment significatiu dels casos de mort fetal o de microcefàlia congènita en nadons de dones que han contret la malaltia durant l’embaràs.

La febre es transmet per picades de mosquits del gènere Aedes, que fan de vectors del virus. La principal mesura de prevenció és l’eliminació dels biòtops dels mosquits vectors i l’adopció de mesures protectores antimosquits.

La denominació Zika prové d’un topònim, el bosc de Zika, a Uganda, on es va identificar per primera vegada el virus l’any 1947. En relació amb la pronúncia en llengua catalana, es recomana la forma plana.

Quant a les denominacions del virus i de la malaltia, les formes *virus Zika o *febre Zika, sense preposició, no es consideren adequades. I, pel que fa a la presència o no de l’article, sembla preferible la forma amb article masculí (virus del Zika) —potser com a reducció de virus del [bosc de] Zika. Aquesta és, de fet, la forma més freqüent, tot i que també es documenta i es pot considerar admissible l’ús sense article (virus de Zika) —com a reducció de virus [del bosc] de Zika.

En contextos de divulgació de vegades es fa servir la forma escurçada zika (normalment en masculí, el zika, com l’ebola, l’alzheimer o el chikungunya) per a referir-se a la malaltia: en aquests casos s’escriu amb minúscula inicial. Els especialistes prefereixen evitar la forma escurçada per a referir-se al nom del virus, tot i que en els contextos menys especialitzats també s’hi fa servir. En certs documents d’especialitat el virus es pot trobar abreujat amb la sigla d’origen anglès ZIKV.

Ben aviat podreu consultar les fitxes terminològiques d’aquests termes, amb la definició precisa i els equivalents en altres llengües, al Cercaterm, i també, més endavant, en el Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT). Versió de treball.