#termedelasetmana: camí escolar

cami_escolar

Buit, un camí escolar és uns dibuixos a terra, cartells, potser un policia que enyora els dies d’escola. Quan els infants hi transiten, en canvi, els camins escolars prenen tot el sentit: són recorreguts senyalitzats i protegits que, al llarg de diversos carrers, permeten anar i tornar de l’escola sense necessitat d’adults.

A mesura que el camí escolar s’acosta a l’escola, hi van confluint nens i nenes de vuit anys o més que s’hi incorporen des de punts diferents, segons el lloc on visquin. I es dibuixa així una corrua multicolor i xisclaire que aprèn, alhora, a anar sola pel món, a ser responsable i a conviure amb els altres.

I, qüestió gens menor, aprenen també a practicar la mobilitat sostenible: ja no calen els desplaçaments amb vehicles motoritzats i l’estacionament continu davant el recinte escolar per anar-hi descarregant les criatures; n’hi ha prou que els grans els deixin al punt més proper del camí escolar perquè ells mateixos vagin fent.

En la Setmana Europea de la Mobilitat, els camins escolars són camins de salut, seguretat i bons aires que fan les nostres poblacions molt més amables.

Hummus de què?

hummus

El terme hummus es refereix a un puré de cigrons, habitualment condimentat amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient. Entre aquests ingredients destaca especialment la tahina, que és una mantega de sèsam també típica dels mateixos llocs on tradicionalment es menja hummus.

És recomanable, doncs, evitar usos impropis que recentment s’estan estenent com ara hummus de llenties, hummus d’albergínies, hummus de pebrots, etc., perquè l’hummus es fa amb cigrons (de fet, la paraula hummus és l’equivalent àrab de ‘cigró’). En aquests altres casos caldria utilitzar formes com ara puré o crema de llenties, de pebrots, etc.; i en el cas concret de les albergínies, es pot fer servir babaganuix, també adaptació de l’àrab, que designa específicament el puré d’albergínies escalivades i amb els mateixos condiments que l’hummus.

En àrab, la llengua original del terme, la pronúncia és amb hac aspirada, però com molts altres manlleus implantats i generalitzats en català, el procés natural és que se n’adapti també la pronúncia: hummus es pronuncia ja habitualment amb hac muda i es pot, per tant, apostrofar.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm, a la Neoloteca i també al diccionari en línia Gastronomia del Pròxim Orient, en el qual els trobareu al costat d’altres termes del mateix àmbit i lloc d’origen.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

Aprendibilitat o aprensibilitat: ens cal la learnability?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: és bo que els treballadors tinguin la capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l’adquisició continuada d’habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre?

Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);

aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

També val la pena saber que, al costat d’aquest significat que acabem de comentar, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.

#termedelasetmana: fus horari

fus_horari

Aquests dies l’actualitat informativa s’ha centrat en la possibilitat que els estats europeus abandonin l’actual sistema que modifica l’horari segons l’època de l’any. Quan se’n parla, sovint apareix en els textos el terme que us proposem com a #termedelasetmana: fus horari.

Fa referència a cadascun dels vint-i-quatre fusos, compresos entre dos meridians separats per 15° de longitud, en què ha estat dividida la superfície terrestre i que corresponen a una hora.

Un fus, en geometria, és una porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians. La denominació es basa en la proximitat d’aquesta formació geomètrica amb la forma del fus, l’instrument propi de la filatura que presenta els extrems més prims que la part central i que permet enrotllar el fil. De fet, la imatge del fus també ha servit per a denominacions pròpies d’altres àmbits, com ara l’anatomia o la zoologia, per exemple.

La discussió actual gira al voltant de la possibilitat d’eliminar el canvi d’horari i, també, de redistribuir l’atribució de diverses zones geogràfiques al fus horari que els correspon: el traçat de molts fusos horaris ha estat modificat convencionalment per fer que el canvi horari oficial segueixi els límits fronterers i, per interessos polítics, econòmics o d’altra mena, diversos Estats mantenen horaris diferents dels que correspondrien dins els fusos estrictes.

Eclipsi: un terme ben interessant

LlunaSang

Un eclipsi és una ocultació d’un astre, ja sigui pel pas d’aquest astre per l’ombra projectada per un altre astre (com passa en els eclipsis de Lluna), ja sigui per la interposició d’un altre astre entre aquest i l’observador (com és el cas dels eclipsis de Sol).

Els eclipsis de Lluna, que són els eclipsis que s’observen més habitualment des de la Terra, poden ser: eclipsis totals, si el satèl·lit queda totalment submergit en l’ombra projectada per la Terra; eclipsis parcials, si només una part del disc lunar s’endinsa en l’ombra terrestre, o eclipsis penumbràtics, quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra i es produeix un obscuriment gairebé inapreciable del disc lunar. Quan la Lluna rep menys llum solar per la interposició de la Terra,  de vegades pren un to vermellós, i per això rep el nom de lluna de sang.

Els eclipsis de Sol poden ser, com els de Lluna, totals o parcials, en funció de si la Lluna amaga completament o només una part del disc solar, i també poden ser anulars, quan la Lluna passa centralment per davant del Sol i el disc solar aparent és més petit que el del Sol, de manera que sempre resta visible una part perifèrica del disc solar.

Des del punt de vista lingüístic, la forma eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest ve del mot grec ékleipsis, que volia dir ‘deserció, desaparició’, derivat de ekleípō ‘abandono’, i aquest, de leípō ‘deixo’. Una llarga història, doncs, per a un mot que es documenta ja en la Crònica de Jaume I.

Podeu consultar la fitxa completa del terme eclipsi, i molts altres termes astronòmics, a l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de física.

 

Ens mengem un enrotllat en una furgoteca o un wrap en un food truck?

Wraps Food Healthy Tortilla

Amb el mot anglès wrap es designa el que en català podem anomenar entrepà enrotllat, o simplement, un enrotllat. Es tracta d’un entrepà fet amb un pa pla i tou, habitualment tortilla, pita o lavash, enrotllat i farcit de trossos de carn, peix, llegums, arròs, verdures o altres ingredients, que es pot menjar fred o calent. Tot i l’ús estès del manlleu anglès, en espanyol i francès es proposen també formes semblants a les catalanes: enrollado o sandwich enrollado i roulé o sandwich roulé.

És un tipus de menjar ràpid que s’ha posat al dia des del punt de vista gastronòmic, i actualment existeix en el mercat una gran creativitat a l’hora d’elaborar entrepans enrotllats amb combinacions d’ingredients exquisides i sorprenents.

Especialment durant l’estiu se’n poden menjar, per exemple, en una furgoteca o camió de cuina sobre rodes (en anglès, food truck), aquells vehicles equipats per a preparar i servir menjar en fires, festes i esdeveniments culturals a l’aire lliure.

Podeu consultar les fitxes terminològiques completes d’aquests termes al Cercaterm.

#termedelasetmana: cursa de muntanya

cursaDeMuntanya

Durant els mesos d’estiu, molts corredors fugen de la calor practicant la seva afició fora dels nuclis urbans, i si busquen la fresca de la muntanya, és ben probable que s’acabin inscrivint en alguna cursa de muntanya.

Us proposem aquest terme com a #termedelasetmana, i us animem a fer-lo servir en lloc dels anglicismes trail, trail race o trail running.

La denominació cursa de muntanya és adequada per a tot tipus de cursa disputada en aquest àmbit. De fet, és una forma genèrica que designa tots aquests tipus de cursa: la cursa d’altitud, la cursa d’alta muntanya, la marató de muntanya, la marató d’alta muntanya, el ral·li d’alta muntanya i el quilòmetre vertical, cadascuna de les quals té una reglamentació específica.

Sovint, les formes angleses trail i trail running no s’apliquen a una cursa, sinó al simple fet de córrer per la muntanya, ja sigui en competició, com a entrenament, com a diversió, etc. En aquests casos, en català es fa servir l’expressió córrer per muntanya (i cursa de muntanya si hi ha competició). I als practicants no cal dir-los runners ni trail runners: són corredors i corredores, o si ho voleu precisar, corredors o corredores de muntanya.

Si tota aquesta terminologia us interessa, us animem a consultar la Terminologia de les curses populars, on trobareu prop de dos-cents termes referits a l’afició per córrer, amb alternatives catalanes ben adequades per a altres anglicismes innecessaris com ara finisher, running, tapering, barefoot, etc. També hi trobareu una infografia interactiva amb una selecció dels termes propis de l’equipament dels corredors. I si us animeu a fer un triatló de muntanya, us interessarà la Terminologia del triatló.

És adequat el verb agendar?

agendar

De la mateixa manera que *calendaritzar es considera incorrecte en comptes d’establir o fixar un calendari o planificar, tampoc no s’accepta la forma *agendar, que cal substituir per anotar a l’agenda o alguna expressió anàloga.

✘ El secretari ha d’agendar les activitats del president.

✓ El secretari ha d’anotar a l’agenda les activitats del president.

Altres alternatives són donar o reservar hora, fixar una cita, planificar o programar, segons els casos.

✘ Truqueu i us l’agendarem.

✓ Truqueu i us donarem hora.

✘ Ja han agendat els actes de la setmana cultural de l’institut.

✓ Ja han programat els actes de la setmana cultural de l’institut.

 

[Apunt redactat i publicat originalment pel Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament de Catalunya]

#termedelasetmana: serveis de terra

serveisDeTerra

A l’estiu la majoria dels aeroports experimenten un considerable augment en els nivells d’ús. La terminologia que s’hi relaciona, doncs, també es fa més freqüent, i apareix en notícies i converses. Per això, us proposem com a #termedelasetmana un d’aquests termes propis dels aeroports: serveis de terra.

Fa referència al conjunt de serveis que una companyia aèria proporciona als passatgers, els tripulants i les aeronaus en un aeroport, ja sigui directament o bé per mitjà d’una empresa subcontractada. Per exemple, són serveis de terra la facturació i el transport d’equipatges, el servei d’àpats, el proveïment de combustible, el manteniment de les aeronaus, etc.

Des del punt de vista formal, es tracta d’un sintagma descriptiu, que té la particularitat de fer-se servir en plural perquè designa un conjunt. Sovint, i com sol passar amb altres termes del mateix sector, s’hi fa referència amb el manlleu anglès handling, que fins i tot forma part del nom d’alguna de les empreses que ofereixen aquests serveis.

Si necessiteu més terminologia relacionada amb els aeroports, us aconsellem que visiteu aquesta completa infografia.