#termedelasetmana: llemenera

llemenera_Xarxes_Horitzontal

Vet aquí un d’aquells termes que un bon nombre de persones coneixen molt millor del que voldrien: els pares i mares de mainada en edat escolar solen conèixer més que bé aquest instrument que us proposem com a #termedelasetmana: la llemenera.

Es tracta de la pinta de pues ben espesses que es fa servir per a mirar d’arrossegar i eliminar els ous que els polls del cap han deixat adherits als cabells, és a dir, les llémenes.

El terme està creat sobre la base d’aquest mot llémena (que té una etimologia ben interessant, compartida per la majoria de llengües d’arrel indoeuropea, tal com assenyala Coromines), amb l’adjunció del productiu sufix -er -era.

Si voleu saber moltes més coses sobre aquest terme i la resta de la terminologia relacionada amb els polls, us recomanem aquest complet apunt del dermatòleg Xavier Sierra, carregat de termes i de coneixement. La lectura no farà que les llémenes desapareguin de manera immediata i per sempre més, com us agradaria, però si més no us permetrà conèixer moltes més coses d’aquest “entreteniment” que de vegades la canalla ens regala tornant d’escola, de campaments o d’altres llocs en què hagi estat amb més quitxalla.

Com es diuen les castelleres?

Fins avui, era ben difícil trobar documentades totes les formes femenines que designen les castelleres que poden intervenir en l’aixecament d’un castell. En la major part de fonts lexicogràfiques generals es documenten únicament amb la forma masculina plural: els dosos, els baixos, els agulles, els segons, els terços, els quarts, etc.

Arran de diverses consultes rebudes, des del TERMCAT s’han estudiat aquests casos i s’han determinat les formes adequades en femení, en singular i plural, de totes les dones que poden conformar un castell. Així, doncs, tenim casos en què només cal afegir la terminació del femení al nom masculí: un baix / una baixa, un segon / una segona, un terç / una terça, un quart / una quarta, un quint / una quinta, un sisè / una sisena, un setè / una setena. D’altres, en què la forma masculina i la femenina són coincidents: un agulla / una agulla, un crossa / una crossa, un contrafort / una contrafort, un lateral / una lateral, un primeres mans / una primeres mans, etc. I encara un altre cas en què calen dos radicals diferents: un home de darrere / una dona de darrere.

Podeu consultar totes aquestes formes al Diccionari casteller i també en aquesta infografia interactiva que hem preparat en col·laboració amb el Consorci per a la Normalització Lingüística.

I amb la tornada a les aules, també tornen els polls

polls

“Cada any, en retornar a les escoles, els nens es troben amb nous llibres, vells companys, diverses matèries noves per ampliar els coneixements i… els polls! Uns paràsits que indefectiblement tornen, misteriosament, i que van passant de cap en cap dels indefensos escolars, amb gran alarma de mares i pares i altres preocupats familiars.

Per això caldria que repasséssim el vocabulari que ens serveix per a designar aquests molestos paràsits. Per començar us diré que en català, el mot poll pot tenir tres significats diferents:

1) menut d’un ocell

2) insecte paràsit

i 3) arbre del gènere Populus.

L’ús ha fet, però, que aquesta triple homonímia s’aclarís per si sola: generalment, de les cries dels ocells en diem pollets, i dels arbres és més usual dir-ne pollancres o xops. Per això, poll es reserva generalment per a designar el paràsit. D’igual manera, de la gernació de polls se’n diu vulgarment pollam, tot i que mèdicament és millor referir-nos-hi amb el terme pediculosi (de la paraula llatina pediculus ‘polls’, amb el sufix –osi, del mot grec õsis, que en medicina aporta el significat de ‘estat patològic’). I l’individu que en té és un pediculós o un pollós (malgrat que aquest últim terme s’usa de vegades despectivament).

Dels polls direm que constitueixen un ordre d’insectes sense ales que s’alimenten de la sang de l’hoste. Hi ha tres espècies de polls que parasiten l’espècie humana:

  1. poll del cos o dels vestits (Pediculus humanus corporis)
  2. cabralladella o poll del pubis (Phtirus pubis)
  3. poll del cap (Pediculus capitis)

1. Els polls del cos no són freqüents entre nosaltres ara i aquí. Són propis de concentracions humanes depauperades (camps de concentració, tropes amuntegades en trinxeres, captaires…). Poden transmetre malalties perilloses, com ara el tifus exantemàtic (Rickettsia prowazekii), la febre recurrent (Borrelia recurrentis) i la febre de les trinxeres (Bartonella quintana).

2. Les cabres o lladelles (Phtirus pubis) es veuen més sovint. Són generalment transmeses per contacte sexual i solen parasitar el pèl del pubis, engonals i aixelles. De tota manera, poden pujar pel pèl del tronc i fins i tot arribar a la cara, on parasiten electivament les pestanyes i la barba (però no les celles ni els cabells). Tenen una forma que recorda els crancs (això justifica que en anglès se’ls conegui com a crab-louse) i s’agafen al pèl amb les tres potes d’un sol costat (a diferència dels polls del cap, que s’agafen amb totes sis potes). S’ha de dir que si bé el contagi és en la majoria dels casos per contacte sexual, no forçosament és així. Un pèl parasitat per cabres en la roba del llit o en objectes personals pot ser suficient per a transmetre-les. Els nens, que no tenen pèls al pubis, poden agafar-los a les pestanyes. Una altra possibilitat de transmissió escolar.

3. Però centrem-nos en l’espècie que més espanta les famílies dels escolars quan es torna de vacances: els polls del cap (Pediculus capitis). Una espècie que passa d’un cap a un altre amb extrema facilitat, però que es manté exclusivament en aquest territori: aferrat als cabells amb les sis potes i xuclant la sang de les víctimes amb les seves picades, que causen intensa pruïja.

Els polls del cap són insectes d’uns dos mil·límetres de longitud i color grisenc, cosa que fa que de vegades es puguin confondre amb la caspa. Són més fàcils de detectar darrere de les orelles o al coll. La seva saliva és irritant, i fa que la picada causi picor. Sortosament, però, no transmeten altres malalties.

Els polls adults poden viure fins a un mes al cap del seu hoste. Mentrestant, es reprodueixen: cada femella pon entre 100 i 300 ous, que s’anomenen llémenes i que s’adhereixen fortament a la base del cabell, incubant-se fins que es desclouen al cap de 7-10 dies. De qui té el cap ple de llémenes se’n diu llemenós.

Els polls es poden tractar amb substàncies pediculicides (que maten polls). Les llémenes estan protegides per una closca de quitina que impedeix que els productes aplicats les eliminin. Per això cal aplicar-los repetidament (almenys repetir l’aplicació als 7-10 dies, per eliminar els insectes adults). És oportú rentar els cabells amb xampús idonis i esbandir-los amb aigua amb vinagre. L’àcid acètic del vinagre ajuda a dissoldre la quitina de la llémena. Després cal pentinar els cabells amb la llemenera, que és una pinta de pues molt fines i ajuntades, per mirar d’arrossegar les llémenes. Algunes llemeneres tenen pues microacanalades, per augmentar-ne l’eficàcia.

Bé, espero que en exposar-vos aquest tema no us hagi fet augmentar la pediculofòbia (temor exagerat a tenir polls). En tot cas aprofitaré per recordar-vos que en medicina també trobem altres processos amb la paraula poll, com l’ull de poll (callositat del peu). Però això, ja és una altra història.”

 

Dr. Xavier Sierra Valentí
Dermatòleg

#termedelasetmana: camí escolar

cami_escolar

Buit, un camí escolar és uns dibuixos a terra, cartells, potser un policia que enyora els dies d’escola. Quan els infants hi transiten, en canvi, els camins escolars prenen tot el sentit: són recorreguts senyalitzats i protegits que, al llarg de diversos carrers, permeten anar i tornar de l’escola sense necessitat d’adults.

A mesura que el camí escolar s’acosta a l’escola, hi van confluint nens i nenes de vuit anys o més que s’hi incorporen des de punts diferents, segons el lloc on visquin. I es dibuixa així una corrua multicolor i xisclaire que aprèn, alhora, a anar sola pel món, a ser responsable i a conviure amb els altres.

I, qüestió gens menor, aprenen també a practicar la mobilitat sostenible: ja no calen els desplaçaments amb vehicles motoritzats i l’estacionament continu davant el recinte escolar per anar-hi descarregant les criatures; n’hi ha prou que els grans els deixin al punt més proper del camí escolar perquè ells mateixos vagin fent.

En la Setmana Europea de la Mobilitat, els camins escolars són camins de salut, seguretat i bons aires que fan les nostres poblacions molt més amables.

Hummus de què?

hummus

El terme hummus es refereix a un puré de cigrons, habitualment condimentat amb llimona, tahina, alls, oli d’oliva i julivert, típic del Pròxim Orient. Entre aquests ingredients destaca especialment la tahina, que és una mantega de sèsam també típica dels mateixos llocs on tradicionalment es menja hummus.

És recomanable, doncs, evitar usos impropis que recentment s’estan estenent com ara hummus de llenties, hummus d’albergínies, hummus de pebrots, etc., perquè l’hummus es fa amb cigrons (de fet, la paraula hummus és l’equivalent àrab de ‘cigró’). En aquests altres casos caldria utilitzar formes com ara puré o crema de llenties, de pebrots, etc.; i en el cas concret de les albergínies, es pot fer servir babaganuix, també adaptació de l’àrab, que designa específicament el puré d’albergínies escalivades i amb els mateixos condiments que l’hummus.

En àrab, la llengua original del terme, la pronúncia és amb hac aspirada, però com molts altres manlleus implantats i generalitzats en català, el procés natural és que se n’adapti també la pronúncia: hummus es pronuncia ja habitualment amb hac muda i es pot, per tant, apostrofar.

Podeu consultar aquests termes al Cercaterm, a la Neoloteca i també al diccionari en línia Gastronomia del Pròxim Orient, en el qual els trobareu al costat d’altres termes del mateix àmbit i lloc d’origen.

Què és el win-win? Com ho podem dir en català?

guanyar_guanyar

Sovint donem per suposat que, a la vida, perquè algú hi guanyi, algú altre hi ha de perdre. Però aquesta suposició, per sort, no és necessàriament certa. Sempre és possible fer front a una determinada situació relacional (familiar, comunitària, laboral, mercantil, etc.) amb tècniques i estratègies enfocades a fer que totes les parts implicades puguin sortir-ne beneficiades, que tothom hi guanyi, encara que siguin coses diferents.

Així, la denominació adjectiva de guanyar-guanyar (en anglès, win-win) fa referència precisament a la situació, l’estratègia, la negociació o l’acord que resulta positiu o satisfactori per a totes les parts implicades. El treball en xarxa (en anglès, networking) és un bon exemple d’una situació de guanyar-guanyar. La mediació, per la seva banda, és un procediment de resolució de conflictes alternatiu a la via judicial que també té aquest enfocament.

De vegades també s’utilitza la forma guanyar-guanyar com a substantiu, amb gènere masculí, amb aquest mateix significat: “El guanyar-guanyar és la base de la visió compartida”.

Per fer referència a altres enfocaments que pot haver-hi en una negociació, s’utilitzen, també, construccions paral·leles: de perdre-perdre (lose-lose), de guanyar-perdre (win-lose) i de perdre-guanyar (lose-win).

Aquests termes han estat normalitzats pel Consell Supervisor i els podeu consultar al Cercaterm i la Neoloteca.

Aprendibilitat o aprensibilitat: ens cal la learnability?

En realitat el que ens cal, sobretot, és la idea: és bo que els treballadors tinguin la capacitat d’adaptar-se amb rapidesa a noves situacions i noves necessitats gràcies a la curiositat i a l’adquisició continuada d’habilitats i competències.

Perquè no hi ha un moment a partir del qual l’equipatge de coneixement ja ens permeti evolucionar indefinidament en el món laboral, sinó que és imprescindible anar-lo renovant. Tenir ganes i capacitat d’assimilar noves idees i noves metodologies. Saber moure’s, en definitiva, en escenaris inestables, perquè, seguint la societat, també l’empresa s’ha tornat mudable.

Ara bé, el que no ens cal és la forma anglesa. Si learnability s’ha creat a partir de to learn, per què no podem crear nosaltres aprendibilitat i aprensibilitat a partir del verb aprendre?

Es tracta de formes que es relacionen sense problemes amb el verb aprendre, igual que l’anglès learnablity respecte a to learn:

aprendibilitat és un derivat de aprendre (com vendible i atendible amb relació a vendre i atendre);

aprensibilitat és una forma presa de l’adjectiu llatí aprehensibilis (com comprensible, amb el verb comprendre).

No ens estranyem, doncs, si les empreses ens reclamen que demostrem la nostra aprendibilitat, o la nostra aprensibilitat, per més enorme que sigui el nostre coneixement avalat per un currículum tancat qui sap quan…

També val la pena saber que, al costat d’aquest significat que acabem de comentar, aprendiblilitat o aprensibilitat, com aprendible o aprensible, també s’utilitzen per a referir-se a productes informàtics o interfícies amb un disseny que permet familiaritzar-s’hi ràpidament, sense necessitat d’instruccions prèvies.

#termedelasetmana: fus horari

fus_horari

Aquests dies l’actualitat informativa s’ha centrat en la possibilitat que els estats europeus abandonin l’actual sistema que modifica l’horari segons l’època de l’any. Quan se’n parla, sovint apareix en els textos el terme que us proposem com a #termedelasetmana: fus horari.

Fa referència a cadascun dels vint-i-quatre fusos, compresos entre dos meridians separats per 15° de longitud, en què ha estat dividida la superfície terrestre i que corresponen a una hora.

Un fus, en geometria, és una porció d’una superfície de revolució compresa entre dos plans meridians. La denominació es basa en la proximitat d’aquesta formació geomètrica amb la forma del fus, l’instrument propi de la filatura que presenta els extrems més prims que la part central i que permet enrotllar el fil. De fet, la imatge del fus també ha servit per a denominacions pròpies d’altres àmbits, com ara l’anatomia o la zoologia, per exemple.

La discussió actual gira al voltant de la possibilitat d’eliminar el canvi d’horari i, també, de redistribuir l’atribució de diverses zones geogràfiques al fus horari que els correspon: el traçat de molts fusos horaris ha estat modificat convencionalment per fer que el canvi horari oficial segueixi els límits fronterers i, per interessos polítics, econòmics o d’altra mena, diversos Estats mantenen horaris diferents dels que correspondrien dins els fusos estrictes.

Eclipsi: un terme ben interessant

LlunaSang

Un eclipsi és una ocultació d’un astre, ja sigui pel pas d’aquest astre per l’ombra projectada per un altre astre (com passa en els eclipsis de Lluna), ja sigui per la interposició d’un altre astre entre aquest i l’observador (com és el cas dels eclipsis de Sol).

Els eclipsis de Lluna, que són els eclipsis que s’observen més habitualment des de la Terra, poden ser: eclipsis totals, si el satèl·lit queda totalment submergit en l’ombra projectada per la Terra; eclipsis parcials, si només una part del disc lunar s’endinsa en l’ombra terrestre, o eclipsis penumbràtics, quan la Lluna entra en el con de penombra de la Terra i es produeix un obscuriment gairebé inapreciable del disc lunar. Quan la Lluna rep menys llum solar per la interposició de la Terra,  de vegades pren un to vermellós, i per això rep el nom de lluna de sang.

Els eclipsis de Sol poden ser, com els de Lluna, totals o parcials, en funció de si la Lluna amaga completament o només una part del disc solar, i també poden ser anulars, quan la Lluna passa centralment per davant del Sol i el disc solar aparent és més petit que el del Sol, de manera que sempre resta visible una part perifèrica del disc solar.

Des del punt de vista lingüístic, la forma eclipsi prové del llatí eclipsis, i aquest ve del mot grec ékleipsis, que volia dir ‘deserció, desaparició’, derivat de ekleípō ‘abandono’, i aquest, de leípō ‘deixo’. Una llarga història, doncs, per a un mot que es documenta ja en la Crònica de Jaume I.

Podeu consultar la fitxa completa del terme eclipsi, i molts altres termes astronòmics, a l’àrea temàtica corresponent del Diccionari de física.

 

Ens mengem un enrotllat en una furgoteca o un wrap en un food truck?

Wraps Food Healthy Tortilla

Amb el mot anglès wrap es designa el que en català podem anomenar entrepà enrotllat, o simplement, un enrotllat. Es tracta d’un entrepà fet amb un pa pla i tou, habitualment tortilla, pita o lavash, enrotllat i farcit de trossos de carn, peix, llegums, arròs, verdures o altres ingredients, que es pot menjar fred o calent. Tot i l’ús estès del manlleu anglès, en espanyol i francès es proposen també formes semblants a les catalanes: enrollado o sandwich enrollado i roulé o sandwich roulé.

És un tipus de menjar ràpid que s’ha posat al dia des del punt de vista gastronòmic, i actualment existeix en el mercat una gran creativitat a l’hora d’elaborar entrepans enrotllats amb combinacions d’ingredients exquisides i sorprenents.

Especialment durant l’estiu se’n poden menjar, per exemple, en una furgoteca o camió de cuina sobre rodes (en anglès, food truck), aquells vehicles equipats per a preparar i servir menjar en fires, festes i esdeveniments culturals a l’aire lliure.

Podeu consultar les fitxes terminològiques completes d’aquests termes al Cercaterm.