Ciberatacs: amenaces noves, termes nous

ciberatac

La protecció contra els ciberatacs és, des de fa temps, una de les grans preocupacions dels usuaris d’internet, tant particulars com institucionals o d’empreses. De ciberatacs (o, simplement, atacs) n’hi ha de molts tipus, però un dels més coneguts és l’anomenat atac de denegació de servei, també conegut amb la forma atac DoS (a partir la sigla anglesa corresponent a denial-of-service attack), que consisteix a deixar inoperatius un servidor web o una xarxa per als usuaris que hi volen accedir. Se sol fer saturant els canals de comunicació mitjançant l’enviament d’una gran quantitat de peticions falses alhora o també, de vegades, inhabilitant les aplicacions web, aprofitant-ne els punts vulnerables.

D’atacs DoS n’hi ha de diversa mena: en l’atac d’interferència (jamming attack, en anglès), per exemple, el que es fa és provocar pertorbacions en el servidor o la xarxa; en l’atac d’inundació (en anglès, flooding attack o flood attack), en canvi, s’envia una gran quantitat de dades que col·lapsen el sistema (per exemple, paquets de dades ICMP o UDP); en l’atac reflex (reflection attack, en anglès) es confon el servidor amb una adreça IP falsificada perquè proporcioni un codi de seguretat que permeti accedir al sistema, i en l’atac d’amplificació de DNS es falsifica l’adreça IP del sistema de noms de domini i se substitueix per l’adreça IP de la víctima, de manera que, d’una banda, totes les respostes DNS dels servidors s’envien als servidors de la víctima i, de l’altra, l’atacant envia múltiples consultes DNS curtes que requereixen una resposta molt més gran que acaba sobrecarregant el servidor.

Quan les peticions falses que caracteritzen els atacs DoS s’envien a través de grups d’usuaris o de xarxes d’ordinadors zombi distribuïts per diferents zones geogràfiques es parla de atac de denegació de servei distribuït o atac DDoS (a partir de la sigla anglesa corresponent a distributed denial-of-service attack).

Podríem continuar parlant-vos també de l’atac Blacknurse, l’atac d’autenticació, l’atac d’injecció, l’atac d’intermediari (o, simplement, intercepció) o l’atac de força bruta, però com que la nostra intenció no és de cap manera alarmar-vos, us proposem que, si els voleu conèixer, consulteu vosaltres mateixos la nostra Terminologia de la ciberseguretat. Allà trobareu tots aquests atacs, i encara uns quants més, ben esmentats i definits, a banda de molts altres termes relacionats amb la seguretat informàtica. Alguns d’aquests termes, els que generaven més dubtes a l’hora d’anomenar-los en català, s’han normalitzat recentment i els trobareu també aviat a la Neoloteca i al Cercaterm.

#termedelasetmana: triatló

triatlo1

El #termedelasetmana que us proposem arriba carregat d’admiració per als esforçats practicants d’aquesta modalitat esportiva: el triatló.

Es tracta de l’esport combinat i de resistència en què es fan consecutivament una prova de natació, una prova de ciclisme i una cursa a peu, en el qual el cronòmetre no es para durant la competició i la classificació s’estableix a partir del temps obtingut en el conjunt de les proves, incloent-hi el temps invertit en el pas d’una prova a una altra.

La denominació triatló és de la mateixa família que pentatló, decatló, heptatló i duatló, per exemple. En tots aquests casos, s’afegeix el formant corresponent al nombre de proves (penta– ‘cinc’, deca– ‘deu’, hepta– ‘set’, du– ‘dos’, tri– ‘tres’) a la base –atló (de la paraula grega ãthlon, que significa ‘lluita, combat’, i ja es feia servir en els jocs de l’antiga Grècia).

Convé tenir en compte que tots aquests mots són masculins: s’ha de dir “el triatló”, doncs, i no pas “*la triatló”.

Si us interessa el triatló, esteu d’enhorabona, perquè ja podeu consultar la Terminologia del triatló, un diccionari en línia amb prop d’un centenar dels termes més característics d’aquest esport, com ara transició, segment, cabra, targeta blava, etc.

Compartim històries? Així es diu story en català

historia

Des de fa un temps algunes de les xarxes socials més populars, com ara Instagram, Facebook o Snapchat, ofereixen als usuaris la possibilitat de crear fotografies o vídeos curts de pocs segons i compartir-los amb els seus seguidors. La particularitat d’aquestes publicacions és que desapareixen automàticament al cap de 24 hores. És el nou contingut efímer que marca tendència pel to fresc i espontani que duu implícit.

A mesura que aquesta funcionalitat s’ha popularitzat, tant entre perfils personals com corporatius, s’han anat creant actualitzacions i millores, especialment a Instagram. En són alguns exemples el joc de diferents tipografies i colors del text, els filtres fotogràfics, la inserció de gifs, d’etiquetes, les retransmissions en directe, la creació de l’efecte bumerang i zoom o crida a la participació via enquestes.

Del resultat d’aquestes publicacions en català en diem històries, i podem destacar-les i desar-les en format de galeria en els nostres perfils.

#termedelasetmana: hemofília

hemofilia

El dia 17 d’abril és la data que ens proposa la Federació Mundial de l’Hemofília, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut, perquè dediquem alguna iniciativa a aquesta malaltia, especialment tenint en compte que es calcula que més del 75 % dels afectats no reben el tractament adequat. Per això, avui us proposem hemofília com a #termedelasetmana.

L’hemofília és una malaltia hereditària caracteritzada per propensió a les hemorràgies rebels, espontànies o per traumatismes mínims, de la pell i les mucoses, els òrgans interns, els músculs i, sobretot, les articulacions.

Des del punt de vista lingüístic, el terme està creat per composició culta, amb el formant hemo– (forma prefixada del mot grec haĩma, -atos, que vol dir ‘sang’) i –fília (del mot grec philía, que significa ‘amor, tendència’).

El Dia Mundial de l’Hemofília d’aquest any 2018 proposa com a idea clau que el fet de compartir coneixement ens fa més forts; no podríem estar més d’acord amb aquesta afirmació, en l’àmbit de la investigació mèdica i en tots els altres àmbits vinculats a la recerca.

Meca, mecha o meka? A què fa referència?

meca

Amb la forma meca es pot fer referència a dos conceptes diferents.

Un meca és el robot blindat, ja sigui un humanoide, un animal, un vehicle, etc., comandat per un pilot, especialment característic del subgènere que rep el mateix nom i també de molts llibres, pel·lícules i videojocs actuals. En són exemples el clàssic Mazinger Z dels anys 70, els que apareixen en la sèrie Neon Genesis Evangelion dels 90, els del llibre La guerra dels mons, d’H. G. Wells, els de la saga de La guerra de les galàxies o els de la pel·lícula Avatar.

Per extensió, la forma meca designa també el subgènere de ciència-ficció, especialment propi del manga i l’anime, que es basa en l’aparició d’aquesta mena de robots.

Lingüísticament, la forma catalana meca prové de la forma vehiculada a partir del japonès メカ, meka, com a escurçament de mekanizumu ‘mecanisme’ o mekanikaru ‘mecànic’, de la mateixa manera que la forma àmpliament difosa en la major part de llengües, mecha, és també escurçament de l’anglès mechanism o mechanical.

Podeu consultar-ne les fitxes terminològiques corresponents al Cercaterm.

“De-tot-ònim”: un recurs antic però ben viu

onim

Ben segur que teniu presents els termes sinònim i antònim: segurament els recordeu de quan anàveu a escola. Avui us proposem de fixar-nos en la riquíssima família de termes emparentats amb aquests; és probable que molts us sonin, però alguns altres potser seran una descoberta.

Per exemple, és àmpliament conegut el topònim, però des de l’àmbit de la geografia ens arriben també el corònim, l’orònim, l’hidrònim o el talassònim, al costat de l’endotopònim, l’exònim, l’exotopònim, el fitotopònim, l’hagiotopònim, i el simpàtic i repetitiu tautotopònim.

El conegut anònim (bonica paradoxa) conviu, en els àmbits del dret, de la documentació i la bibliologia, amb l’autònim, el pseudònim i l’al·lònim. I en biologia es fan servir termes com ara autoctònim i biònim.

I en els àmbits de la lingüística, és clar, hi ha un nombre important de creacions paral·leles: el quasi publicitari acrònim, l’antropònim i l’autoglotònim; l’hiperònim, l’hipònim i, és clar, el cohipònim; l’homònim, l’heterònim i el parònim; el productiu epònim i el sempre escampat geosinònim, al costat del sovint literari aptònim.

Ja ho veieu: la paraula grega ónoma, que vol dir ‘nom’, ens ha regalat la forma sufixada -ònim perquè puguem crear un munt de termes. Alguns ja venen d’antic, i d’altres són creacions relativament recents. És bonic pensar quin nou terme es crearà en els propers dies, mesos o anys amb aquest mateix recurs; un recurs que ens enllaça, per la via dels noms, amb la saviesa dels antics grecs.

 

#termedelasetmana: malaltia de Parkinson

parkinson

El nostre #termedelasetmana és malaltia de Parkinson, d’acord amb la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut, que proposa dedicar el dia 11 d’abril de cada any a conscienciar la societat sobre l’abast d’aquest trastorn neurològic.

La malaltia de Parkinson és una síndrome que afecta els nuclis basals del cervell, de caràcter idiopàtic i de curs progressiu, produïda per la degeneració i la disminució de neurones dopaminèrgiques. Apareix habitualment entre els 40 i els 70 anys i es caracteritza per bradicinèsia o acinèsia, tremolor en repòs, rigidesa muscular i trastorn postural.

Des del punt de vista lingüístic, el terme és un dels nombrosos exemples d’eponímia mèdica, és a dir, de terme creat a partir d’un nom propi de persona, en aquest cas, a partir del nom del metge anglès James Parkinson.

Convé tenir en compte que en contextos de divulgació, és habitual la reducció de la denominació completa, malaltia de Parkinson, i se sol parlar simplement de pàrkinson (en minúscula i amb accent sobre la primera síl·laba). De fet, el cognom ja s’ha adaptat en altres formes com ara parkinsonisme o síndrome parkinsoniana.

Monocicle, cicleta, solowheel o roda: com és millor dir-ne?

roda_electrica

És segur que els heu vist passar més d’una vegada: drets i impàvids, amb els peus a banda i banda d’una roda alta i prima i les mans a la butxaca. Com si la roda avancés sola i ells només es deixessin portar —tot i que en realitat és la pressió sobre els pedals el que serveix per a dirigir-la. Això si no és que vosaltres mateixos us hi desplaceu…

Però com n’hem de dir, d’aquest vehicle? Doncs bé, el TERMCAT proposa anomenar-lo roda elèctrica, que és la forma que es va normalitzar ara fa cosa d’un any, en consens amb especialistes de l’àmbit (sobretot, de la Regidoria de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona).

És cert que també hi ha qui en diu *monocicles (elèctrics, autoequilibrats, etc.), qui considera que fan pinta de ser *cicletes i fins puristes que les coneixen com a *solowheels, amb referència a la marca que els va comercialitzar per primer cop.

Tanmateix, roda elèctrica és un nom senzill i transparent, que, a més, quan el context ho permeti, es pot escurçar a roda. I punt. O és que no es tracta, essencialment, d’una roda?

A més, aquesta denominació emparenta el vehicle de les mans a la butxaca amb altres vehicles autoequilibrats igualment trencadors: la plataforma elèctrica (no cal dir-ne *hoverboard, és la plataforma amb dues rodes petites) i la plataforma de manillar (o *Segway, que és la plataforma de dues rodes grosses i un manillar central per a agafar-se i guiar-la).

Trobareu les fitxes de la roda elèctrica, la plataforma elèctrica i la plataforma de manillar al Cercaterm.

Foam, escuma EVA o goma EVA?

escuma_Eva

En català es fan servir les denominacions escuma EVA i goma EVA per a designar un material flexible, lleuger i fàcil de manipular, que té moltes aplicacions en treballs manuals, i que sovint també és conegut per la denominació anglesa foam (o EVA foam) o per la marca comercial Foamy.

Químicament és un copolímer format per unitats repetitives d’etilè i acetat de vinil amb propietats termoplàstiques, això és, amb capacitat per a estovar-se i adquirir plasticitat per escalfament i d’endurir-se en refredar-se de nou. Aquesta estructura química li confereix una textura porosa, flexible i, en certa manera, escumosa. No en va, el nom comercial d’aquest material, Foamy, significa en anglès, precisament, ‘escumós’.

Atenent a la seva composició, doncs, les formes de base escuma i goma escuma es consideren terminològicament adequades per tal com fan referència, de manera genèrica, a diversos materials d’estructura en cel·les i densitat baixa que es caracteritzen per la seva lleugeresa i porositat, com és el cas del copolímer esmentat. Convé fer notar que, en aquest cas, l’ús ha prioritzat la forma goma com a simplificació de goma escuma, per raons d’economia de llenguatge.

La sigla EVA correspon a a ethylene/vinyl acetate (etilè/acetat de vinil), i, de fet, és una simplificació de EVAC, que és la sigla recomanada per la IUPAC (Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) per a fer referència a aquest copolímer en contextos en què calgui utilitzar la nomenclatura química sistemàtica. En contextos divulgatius, però, s’ha generalitzat l’ús de la sigla simplificada EVA.

Podeu consultar en el Cercaterm la fitxa d’aquest terme, amb la definició i els equivalents en altres llengües. Si teniu més curiositat terminològica, us convidem a llegir la Finestra neològica Foams, escumes i làmines, en què s’expliquen breument els criteris de normalització dels termes relacionats laminatge amb escuma i laminat d’escuma, que són les alternatives catalanes aprovades pel Consell Supervisor del TERMCAT per al pseudoanglicisme no admès *foamitzat.

Què és la gig economy?

economia_de_bolos

Una gig economy (en català, economia de bolos o economia de feinetes) és una economia basada en un mercat laboral en què prevalen els contractes breus o les petites feines puntuals, per oposició a un mercat laboral amb llocs de treball estables.

Les dues propostes catalanes alternatives al terme anglès tenen motivacions diferents. D’una banda, tenim economia de bolos. En aquest cas, es tracta del calc de l’original anglès. Un gig, en anglès, és un bolo, una actuació puntual que té lloc fora de temporada o en una població diferent de la població habitual d’activitat d’un artista o una companyia. D’una altra banda, economia de feinetes és una creació descriptiva del concepte, ja que el fet de ser contractes molt curts —sobretot com a freelance— o de dependre d’encàrrecs esporàdics, implica una inestabilitat i una inseguretat i, des del punt de vista del treballador, no es pot qualificar de feina, sinó de feinetes.

Les llengües del nostre entorn han fet opcions similars, com el castellà, que ha optat també pel calc economía de bolos; o bé han proposat altres formes de creació pròpia, com el francès amb économie à la demande o économies des petits boulots.

Podeu consultar la fitxa d’aquest terme al Cercaterm.